Activitat* Francesc Ferrer i Guàrdia

BIOGRAFIA FRANCESC FERRER I GUÀRDIA

Va néixer a Alella el 10 de gener de 1859. Pertanyia a una família de petits propietaris rurals, molt catòlica, Ferrer i Guàrdia va reaccionar com anticlerical. Fou enviat per la seva família a treballar a Barcelona, on va treballar a la botiga d'un graner. No tenia ni quinze anys quan el comerciant el va inscriure a classes nocturnes, iniciant-lo  els ideals republicans. Els anys següents el jove autodidacta va estudiar a fons l'ideari de Pi i Margall i va conèixer les doctrines dels internacionalistes. També va ingressar en la lògia maçònica Veritat, de Barcelona. El 1886 va donar suport al pronunciament militar que pretenia proclamar la República, però en fracassar aquest va haver d'exiliar-se a París. Va subsistir ensenyant castellà fins a 1901, temps que va aprofitar per a concebre els conceptes educatius anarquistes que després aplicaria a Espanya en el seu projecte d'Escola Moderna.

Una generosa herència d'una antiga alumne, va fer possible portar a terme el seu projecte a la ciutat de Barcelona, fins que el 1906 Mateo Morral, traductor i bibliotecari del seu centre educatiu, va perpetrar l'atemptat frustrat contra Alfons XIII a Madrid. Això va tenir com a conseqüència per a Francesc Ferrer el tancament de l'Escola Moderna i un any d'empresonament a la presó Model de Madrid per complicitat, al terme dels quals va ser absolt. A l'any següent, es va traslladar a França i a Bèlgica; en aquest últim país va fundar la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància.

El 13 d'octubre de 1909 va ser executat a la presó del castell de Montjuïc, acusat d'haver estat l'instigador de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona del 1909. Va ser declarat culpable davant un tribunal militar. La seva obra més coneguda és L'Escola Moderna. Poc després de la seva mort es van obrir arreu del món diverses Escoles Modernes inspirades en la seva pedagogia.

CRITERIS PEDAGOGICS

El projecte educatiu de l’Escola Moderna, tal com el va definir Ferrer i Guàrdia, fonamentat en el racionalisme, se centrava en uns valors que avui són plenament assumits  en l’educació actual i que per l’època en que els va posar a la pràctica van suposar una revolució en el seu plantejament:

1)    Coeducació de sexes i classes socials, doncs només a partir de compartir la descoberta del món entre diferents  podem comprendre que el nostre valor com a éssers humans és igual i així hem de ser considerats en les formes d’organització social i cultural.

2)     Higiene escolar com a motor per a millorar les condicions higièniques i de salut de les famílies, que en aquelles èpoques veien reduïdes les seves esperances de vida per malalties associades a la manca d’higiene.

3)     El professorat, la formació continuada i l'atenció a les seves pràctiques educatives i la seva motivació.

4)  Ni premi ni càstig, posant la inquietud i la curiositat de l’infant com a        centre de l’acció educativa.

5)  Laïcitat, com la base per reconèixer i conèixer de forma crítica i racional     les tuteles, dogmes i dominacions a què estem sotmesos en tant que membres d'una societat i que esdevenen la base de la desigualtat social.

6)  Conferències dominicals a l'escola, com a plataforma per a la formació          dels adults.

7)  Educació a l'entorn natural, el procés educatiu com un descobriment  permanent en primera persona per part de l'infant, a partir de l'observació i la interacció amb el seu propi entorn.

PRINCIPIS EDUCATIUS

Ferrer i Guàrdia va promoure la creació el 1906 de la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància, que en els seus estatuts marcava els següents principis:

1)    L'educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar tota noció mística o sobrenatural.

2)     La instrucció és part d'aquesta educació. La instrucció ha de comprendre també, al costat de la formació de la intel·ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació d'un ésser moral i físic bé equil·librat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència. 

3)    L'educació moral, molt menys teòrica que pràctica, ha de resultar principalment de l'exemple i donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.

4)     És necessari, sobretot en l'ensenyament de la primera infància, que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen, cosa que gairebé no succeeix enlloc, ni en l'ensenyament públic ni en el privat.