Tema 4: Coneixement científic de l'educació i sistemes pedagògics

Tema 4: Coneixement científic de l’educació i sistemes pedagògics

Édouard Claparède

 

Va publicar la “Psychologie de l'enfant et pédagogie expérimentale” (1909)

i “L’éducation fonctionnelle” (1931).

Va crear l’ “Institut des Sciences de l'Éducation Jean-Jacques Rousseau”, (1912) (Genève).

Édouard fou psicòleg . Va seguir a Rousseau i insisteix en la necessitat d’estudiar el nen per la seva educació, ja que té unes característiques psíquiques pròpies, diferents de les de l’adult.

Era psicopedagog que aporta coneixement i principis d’intervenció.

La intel·ligència, segons Édouard, és la capacitat de respondre correctament a una situació donada.

Aportacions a la infància:

1)La pedagogia ha de basar-se en l’estudi del nen

2)La infància és el conjunt de possibilitats que no s’han de frenar

3)Necessitat de ser home: investigar i treballar

4)Teoria de la joguina

5)Eix de l’educació en l’acció, no en la instrucció

6)Mètode d’educació funcional

7)Diferència de l’individu

Henri Wallon

Filòsof, metge, escriptor, polític, dir. École Hauts Études. Va publicar “De l'acte a la pensée”, (1942) i “Les origines de la pensée chez l'enfant”, (1945). 

Per ell, la consciència es construeix socialment,  és intel·ligència criada en l'afectivitat. L'humà ha de ser biològic i social, sense dualisme. 

S'ha d'estudiar amb visió integral, no fragmentada

 -Estadis de maduració:

1)Impulsiu: motriu reflex

2)Emocional: simbiosi amb l'entorn

3)Sensorial-motor: interaccó amb objectes i espai

4)Projectiu i executant

5)ersonalisme. Consciència del jo

6)Personalitat polivalent

7)Adolescència, en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors

Lev Semianovitx Vigotski

Jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic.

El seu treball fou “Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors” i “Pensament i llenguatge” (1934) “El desenvolupament humà és possible per interacció social”.

La consciència és construcció social. El llenguatge és mediador entre la consciència i la ment.

Intercanvis socials amb símb ols (més directa: expressions de la cara) i signes (codificats: bandera)

Llei: doble processos interpsicològics i intrapsicològics (pensar i relflexionar entre nosaltres mateixos com un monòleg)

Constructivisme: un cosa s’ha de construir sobre una altra.

Fou el precursor de la Neuropsicologia (la va seguir A. Luria; avui A. Damasio) constructor de la psicologia científica amb la finalitat de construir una nova societat coneixent la persona. Zona de desenvolupament pròxim (aprenentatge amb ajuda-autònom-ser capaç d’ensenyar els seus coneixements)

Jean Piaget

Biòleg, filòsof, dedicat a la psicogenètica i director de l’Insititut de Rousseau. Va pubicar “La représentation du monde chez l’enfant” (1921), “Le jugement moral chez l’enfant” (1934), “Introduction à l’epistémologie génétique” (1950), “Psychologie et pédagogie” (1

Lògica de làcció prèvia al llenguate; in terrelació amb el mitjà per asimilació-acomodació ( català (avis)-castellà (pares) ). Va introduir l’Epistemologia (coneixement) Genètica ( en funció de la cultura de cada país ).

-Estadis evolutius (centre en la comprensió)

1)Sensomotriu: relacions circulars primàries, secundàries, terciàries.

2)Preoperatori: joc simbòlic.

3)Operacions concretes: observació, casualitat, ordenació.

4) Operacions formals: generalització, conceptualització.

Edouard Spranger

Filòsof, psicòleg, pedagog alemany, després de la guerra (1914-1918) va publicar “Kultur und Erziehung. Gesammelte pädagogische Aufsätze” (1919). [Cultura i educació: teòrica i temàtica]

Dimensió espiritual de la naturalesa humana i relació entre escola i cultura.

La pedagogia ha de ser humanística . Les ciències de la natura expliquen fenòmensi les de l'esperit serveixen per comprendre vivències.

Demana una pedagogia de la cultura. L'educació a través de la cultura aconsegueix identificar la realitat natural i cultural: cosmovisió

Va contribuir en la teoria de la personalitat (1914) segons valors/interesaos de Tipus: teòric (descobriment de la veritat), utilitari (econòmic), estètic (forma i harmonia), social (amor), p olític (el valor més important és el poder), religiós (unitat).

El seu pensament arriba a Catalunya a través de Joaquim Xirau (primer introductor de la pedagogia a Catalunya)

Rudolf Steiner

Va fundar les Escoles Waldorf i va crear l’Antroposofia (filosofia de vida, és una manera de veure i interpretar el món. Aprofundir les relacions entre la naturalesa., l’home  i el Cosmos per inentar trobar una resposta sobre els misteris de la vida).

Defensa l’educació estètica. creació artística, relats mítics, simbòlics, màgics i la  contemplació de la natura. Cap pressa per als aprenentatges

Classe principal, dues hores, no més

Va promoure el taller, art, hort...molt joc motriu a la natura

Introdueix l’Euritmia (moviment que serveix per expresar estats d’ànims), instrument musical i els rituals interioritzadors, calmosos

Defugen la música enregistrada, els ordinadors.

Georg Kerschensteiner (München)

Professor de matemàtiques i física, dr. en ciències i va publicar “Begriff der Arbeitsschule” (1912) i “Theorie der Bildung” (1926) -Teoria de la formació- .

Defensava una educació espiritual i amb sentit; cultura personal, volia una

educació social, educació cívica/treball. L'educador ha de transmetre emoció.

Va ser director de l’Escola del Treball per a adolescents,joves aprenents.

La Formacio Professional ha seguit tenint una gran importància a Deutschland.

La Mancomunitat de Catalunya creà una Escola del Treball (1914)

El Dr. Mira i López va introduir l'orientació professional a l'Escola del Treball (1919) de la Mancomunitat de Catalunya

Anton S. Makarenko

Professor d’un centre per a delinqüent juvenils, òrfens

Va publicar “El poema pedag ògic” (1926) i

“Les banderes a les torres Granja Gorki” (1921)

Defensava la producció i el treball cooperatiu. Els propis joves gestionaven el dia a dia.

Va provocar un impacte emocional d'una pallisa que en un moment li va donar a un jove intern per contestar-li malament. D’aquesta manera els joves interns  van canviar radicalment el seu comportament

Célestin Freinet et Élise

Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals: text lliure, llibre de la vida, imprempta escolar, fotografia i cinema, ràdio i electròfon,  màquines d’instrucció, pla de treball setmanal, correspondència escolar, els mètodes naturals, biblioteca de treball, fitxers de treball individual.

Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escol àstica i la uniformitat industrial.És el model que encara estem cercant per incorporar internet... i ja el teniem.

Aportació pedagògica de Freinet, Célestin et Élise

Célestin fa pedagogia pràctica, incorpora les tècniques i aparells moderns. Estudia teoria: psicologia, sociologia. És un home de poble que contempla la vida de la natura. És un home amb compromís polític per la causa del poble i més en els moments difícils (dues guerres). És un home identificat amb la dona Élise, companya de vida.

Al mestre li cal actitud investigadora.

La renovació pedagògica es va fer amb la pràctica reflexionada personalment, analitzada amb col·legues, també estudiant les aportacions dels investigadors (Pedagogia experiemental: Lay, Meumann, Buyse).

Hi ha d'haver investigadors però cal que, sobre una realitat concreta, cada mestre tingui actitud investigadora davant de cada alumne per ajudar-lo a superar

 dificultats en l'aprenentatge. La pedagogia té una part empírica.

El dr. Itard que programa la seva intervenció amb l'infant salvatge per a desenvolupar socialització i llenguatge és un clar exemple, molt ben interpretat pel mateix Truffaut director del film L'Enfant sauvage.