TEMA 2: L’ÉCOLE NOUVELLE PROGRESSIVE EDUCATION

Els il·lustrats crearen el sistema escolar i cent anys després es va intentar canviar el model escolar i fonamentar el coneixement científic.

Precursors

v     Comenius (1635). Frare religiós que va pensar que s’havia d’ensenyar amb la intuició. Defensava les llengües i publicà la “Didàctica Magna” com artifici per ensenyar quelcom a tothom. Partia de què el món era tot cristià.

v     Herbart (1806). Deixeble de Kant. Filòsof que es dedicava a la pegagogia derivada de l’eduació. S’ha d’educar en funció de les seves expectatives futures.

v     Pestalozzi (1800). Defensava fer escola dia a dia amb un ple comprimís per l’infant. Els donava oportunitats i els educava d’una forma molt personalitzada.

Reformadors socials

v    Josep de Calasanç (1592): va fer una escola per nens pobres.

v    Jean-Baptiste de la Salle (1684): va fundar escoles cristianes.

v    Marcellin de  Champagnat (1817):va fundar escoles rurals (“Maristes”)

v    Giovanni Bosco (1853): va crear tallers d’oficis professionals.

REHABILITACIÓ I REEDUCACIÓ CIENTÍFICA

v    Juan Pablo Bonet (1620): va crear el llenguatge de signes.

v    Gaspard Itard (1801): va reeducar i rehabilitar a un infant salvatge.

Pedagogs

Frederich Fröbel (1837)

Va obrir el Kidergarden, un jardí d’infants d’entre els 3 i 7 anys. “Jugant s’aprèn”: el joc és desenvolupament personal i social. Va dur a terme una educació integral. Segons ell, s’havia de conèixer i comprendre a un mateix, a déu i a la natura i s’havia d’ensenyar a jugar, aprendre per intuició i motivar a aprendre.

Francis W.Parker

Militar que als 35 anys va a Alemanya i estudia els nous mètodes de pedagogia: Rousseau, Fröbel, Pestalozzi i Herbart.

Es converteix en superintendent escolar a Quincy, Massachussets, USA (1875) i crea el seu mètode Quincy: “fora disciplina punitiva i memoritzacions mecàniques”. Defensa les habilitats socials, l’expressió oral i escrita, activitats culturals, l’educació física i els experiments científics.

Sobrevalora l’observació per sobre de la memorització.

John Dewey

S’havia de superar els dualismes (ment-acció, psíquic-social, teoria-pràctica, treball-lleure…). L’educació escolar ha de ser social sobre la cultura del present. Hem de viure en comunitat per aprendre la democràcia.

Mètode:

1.Experiència directa

2.Necessitat a resoldre

3.Cerca d’alternatives

4.Apuntar solucions

Ovide Decroly

Metge, neuròleg, psiquiatre… va ajudar als nens que necessitaven ajuda perquè tenien problemes de salut. Va fundar l’Ècole de L’Ermitage (1907)

-Estudi per la vida a travès de la vida.

-L’infant porta una herència i un impuls de vida.

-L’infant rep una herència cultural.

-Necessitats primàries (biològiques) i tendències socials amb personalitat (psicosocial).

Hem de motivar els nens en allò que sàpiguen fer i els hi agradi.

Aportacions:

      Centres d’interès a partir de les necessitats bàsiques (alimentació, protecció, seguretat, treball i joc)

      Globalització: el nen ha de veure una realitat global per anar-les fragmentant en un futur (no hi han matemàtiques, ciències, llengües…tot és global, en un)

      Passos per ensenyar: Observació, associació i expressió.

-La classe és un laboratori en acció per ell.

-S’ha d’aprendre de la natura.

-S’han d’educar els nens a partir dels valors de bé, bondat i bellesa (Eduació moral). De grans, ja aprendràn a conviure amb el mal i la dolenteria.

-Fou el creador de la República escolar: ells creen i decideixen.

Maria Montessori

Metgessa, doctoressa, antropòloga, dedicada a l’eduació. Va fundar la Casa dei Bambini (1907)

Descobreix que l’educació és sensorial i crea una pedagogia lligada més a l’educació sensorial que a la científica.

Defensa un pla de desenvolupament basat en el biologisme (bellesa, bondat i veritat) i en la divinitat (religiositat).

Va tractar el material com a estímol, reglat. Defensava el fet d’estar a prop de l’infant en cas d’ajuda, la regularitat (hàbits, adquirits cognitivament, però que els fem perquè volem) i la higiene.

L’aprenentatge, segons ella, s’arriba al moment del llindar de maduració (el moment més adequat per aprendre a fer les coses).

Adolphe Ferrière

Pedagog i sociòleg, psicòleg, politicòleg.

Sistematitzador i divulgador dels trenta punts de l’Escola Nova o Activa (1915)

Va escriure i publicar:

L'autonomie des écoliers (1921)

L'école active (1922)

La coéducation des sexes (1926)

Escrivia sobre assumptes polítics, econòmics i socials.

Lleis biogenètiques i desenvolupament humà i social.

Va topar amb Langevin i Wallon al Congrés de Nice (1932)

* SOCIALITZACIÓ

Fer l’animal biològic humà. L’ho no pot viure sense socialització ,és a dir, sol. Marca un entorn diferent.

EDUCACIÓ

Procés de desenvolupament personal.És treure la seva capacitat personal i conduir-lo perquè pugui viure en la societat. La formació és el que queda després d’uns anys d’educació.

ENSENYAMENT

Sistema més racional, és demostrar aquest coneixment

INSTRUCCIÓ

Aprenentatges de tipus repetitiu. És a base de practicar molts cops.