(Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954). Assagista, periodista, filòsof i crític d'art. La seva principal aportació a la literatura catalana és el Glosari, columna diària, signada amb el pseudònim "Xènius", en La Veu de Catalunya, on va exposar una sèrie de teories estètiques, polítiques i culturals que van donar nom i contingut al Noucentisme català, convertint-se en el referent ineludible de tota una generació d'intel·lectuals. Va reunir algunes de les seves "glosses" en volums com "La Ben Plantada" (1911), símbol idealitzat de la dona noucentista. Nomenat en 1917 director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat catalana, va ser destituït del càrrec tres anys després. Es va instal·lar a Madrid i va escriure la resta de la seva obra en espanyol. En 1936 va recolzar l'alçament militar contra la República i en plena guerra civil espanyola va ser nomenat Cap Nacional de Belles arts. Posteriorment es va convertir en un dels intel·lectuals més destacats del règim franquista. Comentari de text:
1)Ressenya continguts
El text fa un resum del curs tractat per Eugeni d'Ors durant l'abril i el maig del 1915.
Durant els primers dies, Eugeni va parlar de la Pedagogia tractada com a idealista i que serviria de l'Ètica i de la Psicologia, basant-se en la teoria i en la metodologia de Herbart, però d'una manera més completa i ampliada.
Segons Eugeni d'Ors (influenciat per Herbart), es donava molta importància a la combustió i la transformació.
El text explica l'actitud del mestre a les classes, que no només es basarà en l'ensenyança, sinó que intentarà perfeccionar-se a ell mateix i aprendre també, com ho ha de fer un bon Mestre,de manera que tot el que es presenti pugui ser assimilat.
2)Situa el tex, el seu contingut en el context
El text es situa, com ja hem dit abans, durant els mesos d'abril i maig a l'any 1915 i presenta un resum del curs donat per Eugeni d'Ors als Cursos Monogràfics d'Arts d'Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat, creada al 1914 i que fou publicat a "Quaderns d'Estudi" el 2 de novembre del 1915.
Aquest text, per tant, pertany a l'Écolle Nouvelle, a partir de la qual, es va fixar en precursors com Herbart i Pestalozzi, els quals cita Eugeni en el seu discurs i que es basaven en una pedagogia amb base filosòfica basada en la percepció, la moralitat individual i la pedagogia intel·lectualista; i en una pedagogia empírica, sentimental, basada en la intuïció i la natura, respectivament.
3)Elaboració personal, actualitat i contrastar amb altres autors
Eugeni però, defensa una pedagogia idealista, igual que Herbart, però completant la seva teoria. L'actitud del Mestre serà de crear un esperit de creació i de superioritat amb ell mateix.
Un bon Mestre ensenya als altres i s'ensenya a ell per tal de perfeccionar-se contínuament.
La pedagogia d'Eugeni, ve influenciada de la de Herbart, precursor i deixeble de Kant, filòsof que defensava una educació en funció de les expectatvies futures. Per ell, la pedagogia es derivava de la fi de l'educació i defensava una pedagogia que adquirís base filosòfica, que li donen l'Ètica i la Psicologia i que el seu instrument psicològic fos la percepció, la pedagogia intel·lectualista.
La moral de Kant i Herbart diu que lo essencial és que l'home ha de ser un instrument per a la realització personal i individual. També es relaciona amb Goethe, qui va ser considerat un gran Mestre perquè va perfeccionar-se contínuament i no es basava només en donar nocions als altres, sinó també a ell mateix, teoria que defensava Eugeni.
En l'actualitat, aquesta teoria es compleix segons el professor que sigui i com sigui la seva mentalitat, ja que hi han mestres que simplement es dediquen a donar nocions i ensenyar als alumnes, mentre que d'altres, es preocupen i s'interessen per aprendre més i intentar fer les coses cada cop millor.
Espero que en un futur jo pugui arribar a ser una BON MESTRE!
No hay comentarios:
Publicar un comentario