TEMA 5:METODOLOGIA SISTEMÀTICA I TECNIFICACIÓ DE L’EDUCACIÓ

Teoria General de Sistemes

Ludwing von Bratalanffy (biòleg, filosofia i art) es dedica a crear la Teoria General de Sistemes.
Ex: sistemes de calefacció
Sistemes dinàmics regulats (de l’organisme vital a la màquina)-ell parteix de la biologia del cos-, és el conjunt integrat de diferents elements que depenen un de l’altre. Estructura i funció…funció i estructura (La funció fa l’òrgan, és a dir, una persona per poder adaptar-se a l’ambient on es desenvolupa ha d’evolucionar i s’acaba creant l’òrgan). Es pot crear quelcom per creativitat, però generalment és imprescindible la seva creació quan hi ha necessitat.
La finalitat sempre és global, els objectius els concretem (ex: amb la calefacció la parem o la posem més alta segons com i qué estem fent) i les relacions també les podríem trobar en una empresa: just in time (passar una informació d’una banda a una altra)
La Metodologia és deducció, inducció, experimentació, analogia
El tot és més que la suma de les parts, particularment en els organismes vitals
Isomorfisme: tenen igual forma. El professor R. Panikkar va trobar el homeomòrfic (una forma que compleix la mateixa funció): el fet de compartir taula en totes les cultures és símbol d’amistat. Per tant, vol dir trobar formes equivalents en totes les cultures.
Analogia
Teoria general de Sisemes i Educació

 Aquest esquema mostra la millora contínua del sistema de gestió de la qualitat :

El client demana un producte que primer passa a direcció que ha de acceptar o denegar el procés. Si s'accepta, el producte passa en mans de la gestió de recursos que miren si és possible efectuar la operació. El client demana uns requisits per al producte i aquest es realitza. Un cop realitzat, s'analitza i s'intenta millorar. Finalment, el client tanca el procés mostrant el seu grau de satisfacció.

 

Cibernètica i educació

 Norbert Wiener (matemàtic, zoologia, filosofia)

Procés de regulació i l’ optimització tan orgànic com mecànic.
Ciència, tecnologia, praxiologia
Es centra en: informació-control-regulació-comunicació
Definieix l’entropia (tendència al desordre), a diferència de la negentropia (organitzar la informació)
Es basava en un procés rítmic en la codificació i en l’ordre.

Teoria matemàtica de la informació de Claude Shannon (1949)

Tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia: Sí, sense deixar de banda la subjectivitat, la consciència i  la creativitat.
Optimització del sistema: equil·libri dinàmic, homeostasi orgànica, feedbefore (anticipació, projecció), feedback (revisió, ajustament)

 Tecnologia educativa i mesura de l’eficàcia

Ralph Tyler, 1930: avaluació educativa com a mesura de resultats; 1942: avaluació del currículum (entre objectius i resultats)

La Tecnologia educativa es va crear quan va aparèixer la preocupació per medir.
L’educació s’expandeix, però  sense resultats millors (1950)
Lee J.Cronbach, 1963 va participar en  l’avaluació per millorar el currículum
A partir del 1970: professionalització en l’avaluació (Scriven, Stake, Stufflebeam)
Joint Committe on Standards for Educational Evaluation (1981) basat en la preocupació de com avaluar els alumnes, professors, centre organitzatiu (direcció, currículum…) ja que tot forma part del sistema. L’objectiu és que funciona la classe en general.
Control de la despesa pública. Obsessió per l’eficàcia, resultats.

La instrucció programada (Skinner, 1950)

Skinner inventa una màquina on els alumnes veuen un fragment d'un text en una finestra, aquesta pot

ser una oració o una equació matemàtica. D'aquesta, falta una part que l'estudiant haurà d'omplir. Un cop respost, l'alumne acciona la màquina i aquesta li diu si la seva resposta és correcte o no.

Els aspectes instruccionals (ortografia, comprensió, gramàtica…) es pot fer a partir de la instrucció programada.  Era una automatització d’aspectes de l’ensenyament mol interessant. Consisteix a anar contestant una sèrie de preguntes/proves sense equivocar-te, de manera que en cas d’error, s’havia de tornar al començament altre cop. L’estudiant aprén a donar una resposta correcta, el seu treball es fa agradable, de manera que no es veu obligat a estudiar. És una forma ràpida d’informar a l’estudiant si ha fallat o no. L’estudiant és lliure d’avançar segons el seu ritme.

Taxonomia dels objectius de l’educació

Benjamin S. Bloom (1950) àmbit del coneixement

Consistia en programar l’ensenyament per objectius clars i avaluables:
Coneixement (recordar, identificar, localitzar)
Comprensió (entendre, interpretar)
Aplicació (tècnica, saber fer, realitzar)
Anàlisi (descomposar el que és complex en parts, elements)
Síntesi (reintegrar elements que formen part d’una estructura)
Avaluació (identificadors clars per a comprovar l’aprenentatge)

Introducció a España

Finalitats, objectius: generals, específics, operatius, finals (1970)
Avaluació: inicial o diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa (1980)
Continguts: conceptuals, procedimentals, actitudinals-habitacions (1990)

Taxonomia dels objectius de l’educació

David R. Kraatwohl (1960) àmbit de l’afectivitat

Recepció: consciència, predisposició, atenció selectiva
Resposta: acceptació, predisposició, satisfacció
Valoració: acceptació del valor, preferència pel valor, lliurament
Organització: conceptualització, organització sistema de valors
Caracterització conjunt i valors: perspectiva generalitzada, caracterització.

 La formació tecnològica dels mestres

-Pensament sistemàtic

-Precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada

-Programar les actuacions, seguir el procés tecnològic

-Finalitat i objectius previs i no perdre’ls de vista

-Avaluar segons objectius previs formulats i indicadors identificats

-Avaluar segons els resultats, el valor afegit, desicions a prendre