JOAQUIM XIRAU

(Figueres, 1895 - Mèxic, 1946) Filòsof espanyol. Va estudiar a la universitat de Barcelona i va ser professor de Filosofia a les universitats de Barcelona, Salamanca i Zaragoza. Va pertànyer al grup denominat "Escola de Barcelona". Després de la guerra civil es va exiliar i va ensenyar a la Universitat Nacional de Mèxic.
D’entre les seves obres més conegudes destaquen: Descartes y el idealismo subjetivista moderno (1927), Fichte, estudios y textos (1931), La filosofía de Husserl: una introducción a la fenomenología (1941), Amor y mundo (1940), Lo fugaz y lo eterno (1942), Vida, pensamiento y obra de Bergson (1943), El sentido de la vida y el problema de los valores (1930), El pensamiento de Luis Vives (1944), Vida y obra de Ramón Lull: Filosofía y mística (1946) y Cossío y la educación en España (1945).

La proposta filosòfica de Xirau es basa en diverses influències de la filosofia antiga i moderna, al costat d'una metafísica de l'amor com a centre i un conjunt d'ideals que pretenen reformar la societat a partir de l'educació. Xirau segueix la tradició de l'idealisme antic i modern, però intenta superar l'intel·lectualisme tradicional.

L'actitud de Joaquín Xirau sempre portava amb sí a la "mayéutica". Educar no és tan sols explicar o exposar (tot i que una i una altra cosa poden ser importants). Educar és fer que l'home, des de la seva infantesa i adolescència, pugui fer sorgir de la seva consciència les seves idees pròpies. Educar és, per tant,  fer que la persona s’autoeduqui perquè, a més, l'educador també sigui educat. L'actitud del mestre ha de ser, així, amorosa; la qual cosa no implica que l'educació no sigui exigent. La disciplina no destrueix la vida; la canalitza.
Educar és obrir el camí perquè siguem amorosament lliures. I si educar és estimar, ho és en un sentit molt precís. Escriu Joaquín Xirau citant al seu admirat i admirable Ramón Lull: "L'amor ha estat creat per pensar."
Per ser educador, segons el filòsof, no és suficient amb tenir enginy i coneixement de les ciències biològiques,psicològiques i socials;cal,sobretot,dedicar-se a un ideal plenament vàlid,a fi de proposar al nen fins veritablement humans. La filosofia té doncs alguna cosa que dir referent a això. L'imperatiu de llibertat i amor són les dues claus de l'educació.
Educar és capacitar. L’educació descansa en l'esperança de produir alguna cosa que no existeix però que es troba implícit en la realitat i és possible que arribi a produir-se