domingo, 30 de octubre de 2011

Activitat* Francesc Ferrer i Guàrdia

BIOGRAFIA FRANCESC FERRER I GUÀRDIA


Va néixer a Alella el 10 de gener de 1859. Pertanyia a una família de petits propietaris rurals, molt catòlica, Ferrer i Guàrdia va reaccionar com anticlerical. Fou enviat per la seva família a treballar a Barcelona, on va treballar a la botiga d'un graner. No tenia ni quinze anys quan el comerciant el va inscriure a classes nocturnes, iniciant-lo  els ideals republicans. Els anys següents el jove autodidacta va estudiar a fons l'ideari de Pi i Margall i va conèixer les doctrines dels internacionalistes. També va ingressar en la lògia maçònica Veritat, de Barcelona. El 1886 va donar suport al pronunciament militar que pretenia proclamar la República, però en fracassar aquest va haver d'exiliar-se a París. Va subsistir ensenyant castellà fins a 1901, temps que va aprofitar per a concebre els conceptes educatius anarquistes que després aplicaria a Espanya en el seu projecte d'Escola Moderna.

Una generosa herència d'una antiga alumne, va fer possible portar a terme el seu projecte a la ciutat de Barcelona, fins que el 1906 Mateo Morral, traductor i bibliotecari del seu centre educatiu, va perpetrar l'atemptat frustrat contra Alfons XIII a Madrid. Això va tenir com a conseqüència per a Francesc Ferrer el tancament de l'Escola Moderna i un any d'empresonament a la presó Model de Madrid per complicitat, al terme dels quals va ser absolt. A l'any següent, es va traslladar a França i a Bèlgica; en aquest últim país va fundar la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància.

El 13 d'octubre de 1909 va ser executat a la presó del castell de Montjuïc, acusat d'haver estat l'instigador de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona del 1909. Va ser declarat culpable davant un tribunal militar. La seva obra més coneguda és L'Escola Moderna. Poc després de la seva mort es van obrir arreu del món diverses Escoles Modernes inspirades en la seva pedagogia.

CRITERIS PEDAGOGICS

El projecte educatiu de l’Escola Moderna, tal com el va definir Ferrer i Guàrdia, fonamentat en el racionalisme, se centrava en uns valors que avui són plenament assumits  en l’educació actual i que per l’època en que els va posar a la pràctica van suposar una revolució en el seu plantejament:

1)    Coeducació de sexes i classes socials, doncs només a partir de compartir la descoberta del món entre diferents  podem comprendre que el nostre valor com a éssers humans és igual i així hem de ser considerats en les formes d’organització social i cultural.

2)     Higiene escolar com a motor per a millorar les condicions higièniques i de salut de les famílies, que en aquelles èpoques veien reduïdes les seves esperances de vida per malalties associades a la manca d’higiene.

3)     El professorat, la formació continuada i l'atenció a les seves pràctiques educatives i la seva motivació.

4)  Ni premi ni càstig, posant la inquietud i la curiositat de l’infant com a        centre de l’acció educativa.

5)  Laïcitat, com la base per reconèixer i conèixer de forma crítica i racional     les tuteles, dogmes i dominacions a què estem sotmesos en tant que membres d'una societat i que esdevenen la base de la desigualtat social.

6)  Conferències dominicals a l'escola, com a plataforma per a la formació          dels adults.

7)  Educació a l'entorn natural, el procés educatiu com un descobriment  permanent en primera persona per part de l'infant, a partir de l'observació i la interacció amb el seu propi entorn.

PRINCIPIS EDUCATIUS

Ferrer i Guàrdia va promoure la creació el 1906 de la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància, que en els seus estatuts marcava els següents principis:

1)    L'educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar tota noció mística o sobrenatural.

2)     La instrucció és part d'aquesta educació. La instrucció ha de comprendre també, al costat de la formació de la intel·ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació d'un ésser moral i físic bé equil·librat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència. 

3)    L'educació moral, molt menys teòrica que pràctica, ha de resultar principalment de l'exemple i donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.

4)     És necessari, sobretot en l'ensenyament de la primera infància, que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen, cosa que gairebé no succeeix enlloc, ni en l'ensenyament públic ni en el privat.


sábado, 29 de octubre de 2011

Comentari de Text 2, Lliçó del professor Eugeni d'Ors (1915)

Biografia Eugeni d'Ors

(Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954). Assagista, periodista, filòsof i crític d'art. La seva principal aportació a la literatura catalana és el Glosari, columna diària, signada amb el pseudònim "Xènius", en La Veu de Catalunya, on va exposar una sèrie de teories estètiques, polítiques i culturals que van donar nom i contingut al Noucentisme català, convertint-se en el referent ineludible de tota una generació d'intel·lectuals. Va reunir algunes de les seves "glosses" en volums com "La Ben Plantada" (1911), símbol idealitzat de la dona noucentista. Nomenat en 1917 director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat catalana, va ser destituït del càrrec tres anys després. Es va instal·lar a Madrid i va escriure la resta de la seva obra en espanyol. En 1936 va recolzar l'alçament militar contra la República i en plena guerra civil espanyola va ser nomenat Cap Nacional de Belles arts. Posteriorment es va convertir en un dels intel·lectuals més destacats del règim franquista.


Comentari de text:
1)Ressenya continguts
El text fa un resum del curs tractat per Eugeni d'Ors durant l'abril i el maig del 1915.
Durant els primers dies, Eugeni va parlar de la Pedagogia tractada com a idealista i que serviria de l'Ètica i de la Psicologia, basant-se en la teoria i en la metodologia de Herbart, però d'una manera més completa i ampliada.
Segons Eugeni d'Ors (influenciat per Herbart), es donava molta importància a la combustió i la transformació.
El text explica l'actitud del mestre a les classes, que no només es basarà en l'ensenyança, sinó que intentarà perfeccionar-se a ell mateix i aprendre també, com ho ha de fer un bon Mestre,de manera que tot el que es presenti pugui ser assimilat.

2)Situa el tex, el seu contingut en el context
El text es situa, com ja hem dit abans, durant els mesos d'abril i maig a l'any 1915 i presenta un resum del curs donat per Eugeni d'Ors als Cursos Monogràfics d'Arts d'Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat, creada al 1914 i que fou publicat a "Quaderns d'Estudi" el  2 de novembre del 1915.
Aquest text, per tant, pertany a l'Écolle Nouvelle, a partir de la qual, es va fixar en precursors com Herbart i Pestalozzi, els quals cita Eugeni en el seu discurs i que  es basaven en una pedagogia amb base filosòfica basada en la percepció, la moralitat individual i la pedagogia intel·lectualista; i en una pedagogia empírica, sentimental, basada en la intuïció i la natura, respectivament.

3)Elaboració personal, actualitat i contrastar amb altres autors
Eugeni però, defensa una pedagogia idealista, igual que Herbart, però completant la seva teoria. L'actitud del Mestre serà de crear un esperit de creació i de superioritat amb ell mateix.
Un bon Mestre ensenya als altres i s'ensenya a ell per tal de perfeccionar-se contínuament.
La pedagogia d'Eugeni, ve influenciada de la de Herbart, precursor i deixeble de Kant, filòsof que defensava una educació en funció de les expectatvies futures. Per ell, la pedagogia es derivava de la fi de l'educació i defensava una pedagogia que adquirís base filosòfica, que li donen l'Ètica i la Psicologia i que el seu instrument psicològic fos la percepció, la pedagogia intel·lectualista.
La moral de Kant i Herbart diu que lo essencial és que l'home ha de ser un instrument per a la realització personal i individual. També es relaciona amb Goethe, qui va ser considerat un gran Mestre perquè va perfeccionar-se contínuament i no es basava només en donar nocions als altres, sinó també a ell mateix, teoria que defensava Eugeni.
En l'actualitat, aquesta teoria es compleix segons el professor que sigui i com sigui la seva mentalitat, ja que hi han mestres que simplement es dediquen a donar nocions i ensenyar als alumnes, mentre que d'altres, es preocupen i s'interessen per aprendre més i intentar fer les coses cada cop millor.
Espero que en un futur jo pugui arribar a ser una BON MESTRE!

viernes, 28 de octubre de 2011

Tema 4: Coneixement científic de l'educació i sistemes pedagògics

Tema 4: Coneixement científic de l’educació i sistemes pedagògics

Édouard Claparède
 
Va publicar la “Psychologie de l'enfant et pédagogie expérimentale” (1909)
i “L’éducation fonctionnelle” (1931).
Va crear l’Institut des Sciences de l'Éducation Jean-Jacques Rousseau”, (1912) (Genève).
Édouard fou psicòleg . Va seguir a Rousseau i insisteix en la necessitat d’estudiar el nen per la seva educació, ja que té unes característiques psíquiques pròpies, diferents de les de l’adult.
Era psicopedagog que aporta coneixement i principis d’intervenció.
La intel·ligència, segons Édouard, és la capacitat de respondre correctament a una situació donada.
Aportacions a la infància:
1)La pedagogia ha de basar-se en l’estudi del nen
2)La infància és el conjunt de possibilitats que no s’han de frenar
3)Necessitat de ser home: investigar i treballar
4)Teoria de la joguina
5)Eix de l’educació en l’acció, no en la instrucció
6)Mètode d’educació funcional
7)Diferència de l’individu

Henri Wallon

Filòsof, metge, escriptor, polític, dir. École Hauts Études. Va publicar “De l'acte a la pensée”, (1942) i “Les origines de la pensée chez l'enfant”, (1945). 
Per ell, la consciència es construeix socialment,  és intel·ligència criada en l'afectivitat. L'humà ha de ser biològic i social, sense dualisme. 
S'ha d'estudiar amb visió integral, no fragmentada
 -Estadis de maduració:
1)Impulsiu: motriu reflex
2)Emocional: simbiosi amb l'entorn
3)Sensorial-motor: interaccó amb objectes i espai
4)Projectiu i executant
5)ersonalisme. Consciència del jo
6)Personalitat polivalent
7)Adolescència, en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors

Lev Semianovitx Vigotski

Jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic.
El seu treball fou “Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors” i “Pensament i llenguatge” (1934) “El desenvolupament humà és possible per interacció social”.
La consciència és construcció social. El llenguatge és mediador entre la consciència i la ment.
Intercanvis socials amb símb ols (més directa: expressions de la cara) i signes (codificats: bandera)
Llei: doble processos interpsicològics i intrapsicològics (pensar i relflexionar entre nosaltres mateixos com un monòleg)
Constructivisme: un cosa s’ha de construir sobre una altra.
Fou el precursor de la Neuropsicologia (la va seguir A. Luria; avui A. Damasio) constructor de la psicologia científica amb la finalitat de construir una nova societat coneixent la persona. Zona de desenvolupament pròxim (aprenentatge amb ajuda-autònom-ser capaç d’ensenyar els seus coneixements)

Jean Piaget

Biòleg, filòsof, dedicat a la psicogenètica i director de l’Insititut de Rousseau. Va pubicar “La représentation du monde chez l’enfant” (1921), “Le jugement moral chez l’enfant” (1934), “Introduction à l’epistémologie génétique” (1950), “Psychologie et pédagogie” (1
Lògica de làcció prèvia al llenguate; in terrelació amb el mitjà per asimilació-acomodació ( català (avis)-castellà (pares) ). Va introduir l’Epistemologia (coneixement) Genètica ( en funció de la cultura de cada país ).
-Estadis evolutius (centre en la comprensió)
1)Sensomotriu: relacions circulars primàries, secundàries, terciàries.
2)Preoperatori: joc simbòlic.
3)Operacions concretes: observació, casualitat, ordenació.
4) Operacions formals: generalització, conceptualització.

Edouard Spranger

Filòsof, psicòleg, pedagog alemany, després de la guerra (1914-1918) va publicar “Kultur und Erziehung. Gesammelte pädagogische Aufsätze” (1919). [Cultura i educació: teòrica i temàtica]
Dimensió espiritual de la naturalesa humana i relació entre escola i cultura.
La pedagogia ha de ser humanística . Les ciències de la natura expliquen fenòmensi les de l'esperit serveixen per comprendre vivències.
Demana una pedagogia de la cultura. L'educació a través de la cultura aconsegueix identificar la realitat natural i cultural: cosmovisió
Va contribuir en la teoria de la personalitat (1914) segons valors/interesaos de Tipus: teòric (descobriment de la veritat), utilitari (econòmic), estètic (forma i harmonia), social (amor), p olític (el valor més important és el poder), religiós (unitat).
El seu pensament arriba a Catalunya a través de Joaquim Xirau (primer introductor de la pedagogia a Catalunya)

Rudolf Steiner

Va fundar les Escoles Waldorf i va crear l’Antroposofia (filosofia de vida, és una manera de veure i interpretar el món. Aprofundir les relacions entre la naturalesa., l’home  i el Cosmos per inentar trobar una resposta sobre els misteris de la vida).
Defensa l’educació estètica. creació artística, relats mítics, simbòlics, màgics i la  contemplació de la natura. Cap pressa per als aprenentatges
Classe principal, dues hores, no més
Va promoure el taller, art, hort...molt joc motriu a la natura
Introdueix l’Euritmia (moviment que serveix per expresar estats d’ànims), instrument musical i els rituals interioritzadors, calmosos
Defugen la música enregistrada, els ordinadors.

Georg Kerschensteiner (München)

Professor de matemàtiques i física, dr. en ciències i va publicar “Begriff der Arbeitsschule” (1912) i “Theorie der Bildung” (1926) -Teoria de la formació- .
Defensava una educació espiritual i amb sentit; cultura personal, volia una
educació social, educació cívica/treball. L'educador ha de transmetre emoció.
Va ser director de l’Escola del Treball per a adolescents,joves aprenents.
La Formacio Professional ha seguit tenint una gran importància a Deutschland.
El Dr. Mira i López va introduir l'orientació professional a l'Escola del Treball (1919) de la Mancomunitat de Catalunya


Anton S. Makarenko

Professor d’un centre per a delinqüent juvenils, òrfens
Va publicar “El poema pedag ògic” (1926) i
“Les banderes a les torres Granja Gorki” (1921)
Defensava la producció i el treball cooperatiu. Els propis joves gestionaven el dia a dia.
Va provocar un impacte emocional d'una pallisa que en un moment li va donar a un jove intern per contestar-li malament. D’aquesta manera els joves interns  van canviar radicalment el seu comportament



Célestin Freinet et Élise

Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals: text lliure, llibre de la vida, imprempta escolar, fotografia i cinema, ràdio i electròfon,  màquines d’instrucció, pla de treball setmanal, correspondència escolar, els mètodes naturals, biblioteca de treball, fitxers de treball individual.
Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escol àstica i la uniformitat industrial.És el model que encara estem cercant per incorporar internet... i ja el teniem.
Aportació pedagògica de Freinet, Célestin et Élise
Célestin fa pedagogia pràctica, incorpora les tècniques i aparells moderns. Estudia teoria: psicologia, sociologia. És un home de poble que contempla la vida de la natura. És un home amb compromís polític per la causa del poble i més en els moments difícils (dues guerres). És un home identificat amb la dona Élise, companya de vida.
Al mestre li cal actitud investigadora.
La renovació pedagògica es va fer amb la pràctica reflexionada personalment, analitzada amb col·legues, també estudiant les aportacions dels investigadors (Pedagogia experiemental: Lay, Meumann, Buyse).
Hi ha d'haver investigadors però cal que, sobre una realitat concreta, cada mestre tingui actitud investigadora davant de cada alumne per ajudar-lo a superar
 dificultats en l'aprenentatge. La pedagogia té una part empírica.
El dr. Itard que programa la seva intervenció amb l'infant salvatge per a desenvolupar socialització i llenguatge és un clar exemple, molt ben interpretat pel mateix Truffaut director del film L'Enfant sauvage.




PAULO FREIRE

Paulo Freire, l’últim gran pedagog
Va ser un dels pedagogs més importants del segle XX. Fou el pedagog dels oprimits. Va emigrar i va ser exiliat per raons polítiques per causa de les dictadures, i per molt temps va viure en el Consell Mundial de les Esglésies en Ginebra, Suïssa.

Paulo (1921, Brasil- 1997) fou director del Departament d’Educació i Cultura del Servei Social de la Indústria.  Als 50 anys va pertànyer al primer Consell Estatal d’Educació de Pernambuco. Fou director del Departament d’Extensió Cultural de la Universitat de Recife. Va aconseguir alfabetitzar a més de 300 treballadors rurals en un mes i mitj.

Professor de la Universitat de Harvard, va col·laborar amb grups dedicats a la reforma educativa en àmbits rurals i urbans. Al 1986, va rebre el premi internacional “Paz y Educación” de la UNESCO i fou anomenat “honoris causa” per una vintena d’universitats a tot el món.

Segons ell, “el acto educativo no consiste en una transmisión de conocimientos, es el goce de la construcción de un mundo común

La proposta de Freire és l’educació problematitzadora, aquella que defensa una

educació, en la qual els estudiants i els mestres s’eduquen entre ells i s’estableix un

diàleg en el qual té lloc el procés educatiu. Aquesta, elimina la passivitat del mestre i

l’incita a intentar superar-se a ell mateix .

El mètode de Freire és un mètode de cultura popular i que, al mateix temps, és política popular: no hi ha cultura del poble, sinó política del poble. L’home intenta retrobar-se a ell mateix i busca ser lliure. Les principals variables del procés educatiu són:

v  La capacitat creativa i transformadora de l’home

v  La capacitat de sorpresa que qualsevol persona pot tenir, sense importar la classe social a la que hi pertanyi

v  La naturalesa social de l’acte de coneixement

v  La dimensió històrica de l’acte de coneixement

La Pedagogia de Paulo està basada en la pràctica. Aquesta està constantment sotmesa al canvi, a l’evolució  dinàmica i a la reformolació.

Las llissons als alumnes adults, s’organitzaven a partir de les paraules generadores, a través de diapositives, fotografies, dibuixos o cartells que incrementaven el diàleg.  Per exemple, durant la seva estància a Chile, en les seves classes, començava a parlar de la paraula “treball”, a partir de la imatge o la fotografia d’algú treballant, segons l’entorn, urbà o rural en el que es trobés el grup d’adults i les experiències viscudes.

Per Freire, el procés d’alfabetització, té tots els ingredients necessaris per l’alliberació de l’home, el seu aprenentatge i profundització de la paraula, ja que aquest abans era incapaç de poder expressar-se ni de mantenir un bon diàleg. A través de l’alfabetització, l’home pot ser capaç d’escriure la seva pròpia vida. Per tant, podem entendre l’alfabetització com la conquesta que fa l’home respecte la seva paraula.

Fases del mètode de l’alfabetització

1. Aixecament de l'univers vocabular (univers de les paraules parlades en el mitjà cultural de l'alfabetitzant) dels grups amb els quals es treballa. S'extreuen els vocables de més riques possibilitats fonètiques i de major càrrega semàntica, amb sentit existencial i emocional.

2. Elecció de les paraules seleccionades de l'univers vocabular investigat.



3. Creació de situacions existencials típiques del grup amb el qual es va a treballar.

Les paraules utilitzades reben el nom de generadores, ja que a través de la combinació dels seus elements bàsics propicien la formació d'unes altres. A partir d'aquestes paraules es configuren les situacions existencials.

4. Elaboració de guies (Flexibles) que auxiliïn als coordinadors de debat en el seu treball.

5. Descomposició de les famílies fonètiques corresponents als vocables generadors.

Es plasmen les situacions en làmines, diapositives o projeccions que, de l'experiència viscuda per l'alfabetitzant, passen al món dels objectes.

D'un en un, els estudiants van  fent paraules noves amb les possibles combinacions a la seva disposició. Aquest procés va creant coneixements de paraules que enriqueix la possibilitat de dir-se dient el seu món.



I per acabar, deixo algunes frases cèlebres sobre l’educació que ens faci reflexionar i pensar una mica sobre el nostre futur com a mestres!



Todos nosotros sabemos algo. Todos nosotros ignoramos algo. Por eso, aprendemos siempre.



La cultura no es atributo exclusivo de la burguesía. Los llamados "ignorantes" son hombres y mujeres cultos a los que se les ha negado el derecho de expresarse y por ello son sometidos a vivir en una "cultura del silencio"



Alfabetizarse no es aprender a repetir palabras, sino a decir su palabra.

lunes, 24 de octubre de 2011

Activitat compartida (Sandra Fornieles i Ana Gálvez) 30 PUNTS

30 Punts de l’Escola Nova (C5)

1.      L’Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.

Al principi, l’Escola Nova va suposar un gran canvi en el model educatiu, ja que es va aconseguir implantar una educació més pràctica (diàlegs, intervencions dels alumnes...), no tan teòrica. D’aquesta manera, s’aconseguia una classe més amena i dinàmica.

En l’actualitat, aquest fet es continua aplicant a les aules.



2.      L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.

L’escola com internat ha d’ aconseguir que l’infant s’eduqui eficaçment però sense limitar la llibertat d’aquest. Malgrat però, s’ha de potenciar l’educació per part de la família ja que és fonamental pel creixement del nen.



3.      L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.

Considerem que és inviable per l’evolució de la societat. Tot i això, en l’actualitat, s’intenta introduir la natura a l’escola en comptes de portar l’escola a la natura.



4.      L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.

En l’actualitat, aquest punt no està present en la nostra societat ja que ja no és fonamental la presència de la dona.



5.      La coeducació.

Aquest punt està present en l’actualitat i anteriorment va ser un dels més innovadors, ja que es va potenciar l’educació en grups (nois/noies), i els treballs en equips per fomentar la cooperació entre els alumnes.



6.      L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.

En l’actualitat, no realitzen treballs manuals cada dia, sinó que existeix l’assignatura de Plàstica feta un dia a la setmana, que conté manualitats per desenvolupar l’aspecte creatiu i artístic de l’alumne.







7.      Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.

Els nens volen realitzar activitats relacionades amb la naturalesa més que fer dibuixos a classe. Perquè és una activitat diferent on poden obtenir noves experiències mai viscudes.



8.      Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.

Actualment, no es concedeix aquesta llibertat als alumnes per fer treballs lliures. Tot i que, de vegades l’alumne pot realitzar activitats dominades pel seu propi enginy (dibuix lliure...).



9.      La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.

En Educació Física es transmeten els coneixements bàsics sobre el cos, la salut i s’experimenta amb jocs esportius en equip.



10.  Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.

És una forma dinàmica i divertida d’ensenyar als alumnes. Les excursions i els viatges són una manera, també, de fer veure als nens que la responsabilitat és important, i aprenen a fer coses per ells mateixos.



11.  En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.

En l’actualitat es dóna molta importància a la memorització, i com a conseqüència apareix la mecanització, cosa que pot provocar problemes d’aprenentatge en un futur.



12.  La cultura general es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.

És important reforçar els coneixements i la cultura les quals el nen mostra interès.



13.  L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precediex mai.

L’educació s’ha de basar en la pràctica i en la teoria, tot i que abans de realitzar la pràctica s’ha de tenir uns coneixements previs que s’adquireixen a través de la teoria. Per tant, en l’actualitat, la pràctica segueix la teoria.



14.  L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.

L’educació també ha de basar-se en activitats col·lectives per reforçar la cooperació amb els altres. L’activitat personal és important ja que sense l’esforç del mateix alumne no s’arriba a cap formació personal. 



15.  L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen un lloc rellevant en l'Escola Nova.

L’infant no només estudia allò que l’interessa, sinó que l’educació també li aporta coneixements generals, que són importants encara que ell no mostri interès.



16.  El treball individual del nen.

Actualment, és important que el nen treballi individualment per ser capaç de formar la seva pròpia base.  



17.  El treball col·lectiu o en equip.

Actualment, és important el treball en equip ja que fonamenta la cooperació i la relació amb els altres.



18.  L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen

una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.

En l’actualitat, els alumnes van tant al matí com a la tarda. Els estudis personal es realitzen els caps de setmana i després de les classes entre setmana.



19.  S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.

Avui en dia, hi ha una gran diversitat d’assignatures cada dia, no solament una o dues.



20.  S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.

Avui en dia, hi ha una gran diversitat d’assignatures, cada mes o cada trimestre.



21.  L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.

A través de l’experiència es poden aprendre molts coneixements, però també és important (i és el que més domina) que primer et donin la teoria des de fora, i després l’experimentis. Tot i que hi ha casos en que l’experimentació no existeix, només existeix la teoria i la memorització.







22.  A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.

Actualment, els alumnes continuen tenint el dret d’escollir el delegat o subdelegat de classe.



23.  Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.

En l’actualitat, existeixen càrrecs socials que proporcionen ajudes als ciutadans.



24.  Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.

Els treballs lliures ajuden a desenvolupar la creativitat personal i el treball individual de l’infant. Les recompenses ajuden al nen a adquirir una motivació.



25.  Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nens en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.

Actualment, els càstigs tenen la mateixa finalitat: aconseguir que l’infant comprengui el seu error i intenti rectificar-ho.



26.  L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.

Avui dia, s’ha de considerar el treball del nen com un progrés personal, no comparar-lo amb els altres companys per comprovar la seva evolució.



27.  L'Escola Nova és un ambient de bellesa.

L’evolució d’un nen en la seva educació és bellesa, ja que adquireix coneixements que li serviran en un futur.



28.  L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.

Actualment, en l’assignatura de música els nens aprenen cançons i conceptes bàsics per la seva creativitat musical.



29.  L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.

Ara és molt important la lectura perquè l’infant a través d’ella pot aprendre vocabulari i com expressar-se, ser més creatiu.



30.  L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona.

L’educació de la raó pràctica és important que es basi en les reflexions personals de cadascú, tant individual com col·lectiu. S’ha de tolerar tots els punts de vista dels diferents nens.