30 Punts de l’Escola Nova (C5)
1. L’Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.
Al principi, l’Escola Nova va suposar un gran canvi en el model educatiu, ja que es va aconseguir implantar una educació més pràctica (diàlegs, intervencions dels alumnes...), no tan teòrica. D’aquesta manera, s’aconseguia una classe més amena i dinàmica.
En l’actualitat, aquest fet es continua aplicant a les aules.
2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.
L’escola com internat ha d’ aconseguir que l’infant s’eduqui eficaçment però sense limitar la llibertat d’aquest. Malgrat però, s’ha de potenciar l’educació per part de la família ja que és fonamental pel creixement del nen.
3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.
Considerem que és inviable per l’evolució de la societat. Tot i això, en l’actualitat, s’intenta introduir la natura a l’escola en comptes de portar l’escola a la natura.
4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.
En l’actualitat, aquest punt no està present en la nostra societat ja que ja no és fonamental la presència de la dona.
5. La coeducació.
Aquest punt està present en l’actualitat i anteriorment va ser un dels més innovadors, ja que es va potenciar l’educació en grups (nois/noies), i els treballs en equips per fomentar la cooperació entre els alumnes.
6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
En l’actualitat, no realitzen treballs manuals cada dia, sinó que existeix l’assignatura de Plàstica feta un dia a la setmana, que conté manualitats per desenvolupar l’aspecte creatiu i artístic de l’alumne.
7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.
Els nens volen realitzar activitats relacionades amb la naturalesa més que fer dibuixos a classe. Perquè és una activitat diferent on poden obtenir noves experiències mai viscudes.
8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
Actualment, no es concedeix aquesta llibertat als alumnes per fer treballs lliures. Tot i que, de vegades l’alumne pot realitzar activitats dominades pel seu propi enginy (dibuix lliure...).
9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.
En Educació Física es transmeten els coneixements bàsics sobre el cos, la salut i s’experimenta amb jocs esportius en equip.
10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.
És una forma dinàmica i divertida d’ensenyar als alumnes. Les excursions i els viatges són una manera, també, de fer veure als nens que la responsabilitat és important, i aprenen a fer coses per ells mateixos.
11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.
En l’actualitat es dóna molta importància a la memorització, i com a conseqüència apareix la mecanització, cosa que pot provocar problemes d’aprenentatge en un futur.
12. La cultura general es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.
És important reforçar els coneixements i la cultura les quals el nen mostra interès.
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precediex mai.
L’educació s’ha de basar en la pràctica i en la teoria, tot i que abans de realitzar la pràctica s’ha de tenir uns coneixements previs que s’adquireixen a través de la teoria. Per tant, en l’actualitat, la pràctica segueix la teoria.
14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
L’educació també ha de basar-se en activitats col·lectives per reforçar la cooperació amb els altres. L’activitat personal és important ja que sense l’esforç del mateix alumne no s’arriba a cap formació personal.
15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen un lloc rellevant en l'Escola Nova.
L’infant no només estudia allò que l’interessa, sinó que l’educació també li aporta coneixements generals, que són importants encara que ell no mostri interès.
16. El treball individual del nen.
Actualment, és important que el nen treballi individualment per ser capaç de formar la seva pròpia base.
17. El treball col·lectiu o en equip.
Actualment, és important el treball en equip ja que fonamenta la cooperació i la relació amb els altres.
18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen
una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.
En l’actualitat, els alumnes van tant al matí com a la tarda. Els estudis personal es realitzen els caps de setmana i després de les classes entre setmana.
19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.
Avui en dia, hi ha una gran diversitat d’assignatures cada dia, no solament una o dues.
20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
Avui en dia, hi ha una gran diversitat d’assignatures, cada mes o cada trimestre.
21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.
A través de l’experiència es poden aprendre molts coneixements, però també és important (i és el que més domina) que primer et donin la teoria des de fora, i després l’experimentis. Tot i que hi ha casos en que l’experimentació no existeix, només existeix la teoria i la memorització.
22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.
Actualment, els alumnes continuen tenint el dret d’escollir el delegat o subdelegat de classe.
23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
En l’actualitat, existeixen càrrecs socials que proporcionen ajudes als ciutadans.
24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
Els treballs lliures ajuden a desenvolupar la creativitat personal i el treball individual de l’infant. Les recompenses ajuden al nen a adquirir una motivació.
25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nens en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.
Actualment, els càstigs tenen la mateixa finalitat: aconseguir que l’infant comprengui el seu error i intenti rectificar-ho.
26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.
Avui dia, s’ha de considerar el treball del nen com un progrés personal, no comparar-lo amb els altres companys per comprovar la seva evolució.
27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.
L’evolució d’un nen en la seva educació és bellesa, ja que adquireix coneixements que li serviran en un futur.
28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.
Actualment, en l’assignatura de música els nens aprenen cançons i conceptes bàsics per la seva creativitat musical.
29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
Ara és molt important la lectura perquè l’infant a través d’ella pot aprendre vocabulari i com expressar-se, ser més creatiu.
30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona.
L’educació de la raó pràctica és important que es basi en les reflexions personals de cadascú, tant individual com col·lectiu. S’ha de tolerar tots els punts de vista dels diferents nens.
Va néixer a Alella el 10 de gener de 1859. Pertanyia a una família de petits propietaris rurals, molt catòlica, Ferrer i Guàrdia va reaccionar com anticlerical. Fou enviat per la seva família a treballar a Barcelona, on va treballar a la botiga d'un graner. No tenia ni quinze anys quan el comerciant el va inscriure a classes nocturnes, iniciant-lo els ideals republicans. Els anys següents el jove autodidacta va estudiar a fons l'ideari de Pi i Margall i va conèixer les doctrines dels internacionalistes. També va ingressar en la lògia maçònica Veritat, de Barcelona. El 1886 va donar suport al pronunciament militar que pretenia proclamar la República, però en fracassar aquest va haver d'exiliar-se a París. Va subsistir ensenyant castellà fins a 1901, temps que va aprofitar per a concebre els conceptes educatius anarquistes que després aplicaria a Espanya en el seu projecte d'Escola Moderna.
