TREBALL: Escola Miquel Martí i Pol

Observació de l’escenari escolar on es produeix l’ensenyament- aprenentatge.

L’escola que vaig visitar va ser l’Escola Miquel Martí i Pol, situada davant del Parc Europa, a la Ronda Santa Maria, 225 de Barberà del Vallès. L’escola és un centre d’Educació Infantil i Primària, de nova creació, ja que va iniciar les seves activitats fa només uns cinc anys aproximadament. El col·legi, que està en procés de creixement, té la inteció que ,en un futur, cada classe tingui dues línies A-B, tot i que actualment només fins a tercer disposen de doblats.

L’escola disposa de diverses instal·lacions: biblioteca, aula de psicomotricitat, pistes esportives, gimnàs, teatre, aula d’audovisuals, de racons, de música i dansa, d’anglès, de plàstica o d’informàtica, ascensor, escola sense barreres arquitectòniques, etc. A part de les activitats establertes a classe, el centre escolar també ofereix diverses activitats extraescolars perquè els alumnes puguin realitzar aquella o aquelles que més els interessin.

L’escenari escolar on es produeix l’ensenyament i l’aprenentatge és en una aula, però en funció de l’activitat o l’assignatura que s’hi realitzi pot ser en una o en d’altra.

Quan vam entrar a l’escola, ens van dividir en petits grups de tres, en el qual, cadascun dels grups anava a una classe diferent per poder observar la manera que tenien els nens de treballar. A mi, concretament, em van traslladar a la classe de tercer B, on vaig poder destacar certes peculiaritats:

Els alumnes (aproximadament uns 25) estaven organitzats en grups de sis a cadascuna de les taules qui hi havia. A cada grup, es potenciava una activitat en funció del racó on es trobava l’infant. Per exemple, al racó de problemes amb euros hi havia una caixa repleta de monedes i bitllets perquè els nens, a l’hora de poder resoldre els problemes plantejats ho poguessin fer de manera més dinàmica i divertida i poguessin traslladar el problema a la vida real. També hi havia un altre racó on eren els nens que tenien més problemes i que els hi costava més; i un altre racó on els nens podien aprendre  qualsevol assignatura a partir de diverses activitats amb un programa d’ordinador. 

Hi havia dos mestres per classe, fet que ajudava a poder centrar-se més en  els alumnes  i satisfer a les seves necessitats i problemes.

El lloc d’experimentació el realitzaven en una aula que ells denominaven “ambients” que consistia en una sèrie de racons on es potenciava els continguts a partir de l’experimentació i on els alumnes de diferents edats s’interrelacionaven entre ells.

El pati era el lloc on els nens jugaven, tot i que no esmorzaven, ja que l’esmorzar es feia a classe i els nens no sortien al pati.

En el gimnàs els nens disposaven d’absoluta llibertat per practicar qualsevol activitat que volguessin, tot i que haurien de passar, tard o d’hora, a realitzar totes les activitats propostes.

Ambient de relació educativa i comunicació entre companys, mestres i alumne.

Un dels principals objectius del centre és potenciar el treball col·lectiu. Els alumnes  realitzen moltes activitats en conjunt, fet que incrementa les seves capacitats de relació i interacció amb els companys i així també s’ajuden entre ells. Fins i tot, hi han ocasions en què els alumnes més grans ajuden  a llegir als petits. El centre potencia molt també la participació dels alumnes i aquests proposen idees, cosa que incrementa la seva motivació  a l’hora de treballar a partir de l’experimentació, la formulació d’hipòtesis, la comparació de resultats, l’expressió d’opinions…Aquesta participació es fa present a partir d’activitats com ara la redacció de les normes que s’han de complir a les classes. Els alumnes redacten no només les normes sobre el comportament dels alumnes a les aules, sinó que també en l’assignatura de matemàtiques els alumnes són els que, a partir de la pràctica, arriben a una conclusió i redacten els passos que s’han de seguir per tal de fer bé els problemes.

La relació entre els mestres i alumnes també és molt satisfactòria i propera. Els nens tenen, per a cada classe, a dues professores, una que és la tutora i l’altre que l’ajuda i que es centra només en la taula on hi han els alumnes que els hi costa més i que, per tant, requereixen de més atenció i ajuda. Aquest aspecte incrementa l’autonomia de l’alumnat i la facilitat per resoldre qualsevol problema  i respondre a qualsevol dubte, ja que la tutora pot estar més pendent del que els seus alumnes fan bé i els pot ajudar en allò que els hi costa més.

A partir dels jocs que realitzen es potencia la tranquil·litat i diversió per part del nen, a més de la seva autonomia i la coeducació dels sexes i edats. Es fomenta l’esperit de recerca, experimentació i motivació i també la relació dels infants amb les seves famílies a qui l’escola els té molt present i els hi fa participar en algunes activitats. Un dels lemes principals del centre és: “TOTS JUNTS FEM ESCOLA”, és a dir, l’escola no és només l’alumne, sinó que també els mestres, les famílies i l’entorn.

Iniciativa i  realitzacions concretes que contribueixen a aprendre de manera activa, reflexiva i participativa com correspon a les necessitats educcatives a la societat actual. Descripció+ valoració

El centre realitzava diverses tasques que fomentaven l’aprenentage de manera activa, reflexiva i participativa.

Donaven més importància als materials simbòlics que no pas als llibres de text. Es varia la metodologia segons els cursos, tenint en compte les necessitats del nen, es realitzen excursions i colònies no programades, és a dir, relacionades directament amb la matèria que es dóna i amb contingut d’aprenentatge.

Com ja hem explicat, els ambients van destinats a potenciar aquells continguts treballats a classe, a través de l’experimentació i la pràctica dinàmica i amena. Les classes d’ambients duren una hora diària i els nens treballen cooperativament amb d’altres nens que tenen edats similars i diferents. Durant aquesta hora, es planteja un repte, el qual els nens han d’interioritzar i explicar-ho als altres. Els alumnes argumenten i intenten convèncer als altres perquè decideixin triar allò que ells pensen.  Més tard, cada alumne disposa d’una llibreta on escriuen les seves reflexions personals i recullen per escrit el treball realitzat a classe seguint el procés: hipòtesi, execució, buscar solucions i adquirir coneixements. Els temes que es plantegen a classe, són desenvolupats pels alumnes i els mestres només observen i fan de guia i els recolzen .

Una altra activitat que fomenta l’aprenentatge actiu i participatiu és quan treballen la lectura. A partir de notícies i fets reals es fa una lectura, individual o per parelles, com a mitjà de la fonamentació de la cultura i la comprensió d’una lectura real. Els infants, si volen, poden portar a classe qualsevol notícia o lectura que trobin i creguin interessant per portar-ho a classe.

L’esmorzar es considera com una activitat més i la realitzen a les aules. Cada any es practica un tema i  a partir d’un anàlisi dels aliments saludables es decideix, per exemple, que tots els dijuos els nens portin una peça de fruita, suc en una ampolla per reciclar, que portin carmenyola, etc. Consideren que és important una alimentació saludable i rica en proteïnes i vitamines pels infants, per això, creuen que aquestes propostes fan que l’infant prengui consciència de la importància de menjar adequadament. També fan reciclatge i l’hort escolar.

Tots els divendres, mestres i alumnes fan el que ells li diuen “taula rodona” per comentar tot el que han fet durant la setmana, el que han après i el que els hi costa per tal de poder solucionar-ho.

El centre també permet la participació de la família a partir d’activitats que realitzen conjuntament amb els alumnes i sel’s deixa constància de tot el que es fa en totes les àrees. Entre les famílies, mestres i alumnes, es crea un projecte per tal de poder incentivar la comunicació i la interacció amb els membres de la família i els nens. Fins i tot, es concreten entrevistes personals amb el docent i els pares per poder parlar sobre l’evolució del fill.

Per tant, es podria dir que l’escola dóna molta importància al treball col·lectiu, a la diversitat, la sistematització del càlcul, expressió escrita i lectora, al treball per ambient, l’experimentació, observació, motivació i fer que l’alumne se senti protagonista en tot moment. Es fomenta la tranquil·litat i la diversió a través de jocs simbòlics i a través de treballs pràctics que els hi permeten poden assolir a partir d’allò els seus conexiements, o fins i tot creen les seves pròpies obres de teatre, escullen el vestuari, el maquillatge i la representen ells mateixos. D’aquesta manera s’incentiva la participació i la creativitat de l’infant , també la coeducació de sexes i d’edats (treballant diferents nens de diverses classes), l’esperit de recerca, experimentació i motivació i fomenta la relació amb les famílies (fent-los participar en tot moment amb activitats compartides amb els alumnes). A cada aula s’escull diferents alumnes perquè realitzin les diverses activitats i així les puguin distribuir adequadament i repartir entre ells, de manera que cada alumne s’encarrega d’una tasca concreta.

Aquesta metodologia que utilitzen es centra sobretot en dues figures essencials que foren Dewey i Decroly, pel que fa a la motivació per part de l’alumne, ja que l’aprenentatge s’ha de basar en l’interès i no en la compulsió; i per una altra banda, la globalització de Decroly que defensava que les classes havien de ser globals i que l’alumne amb el pas del temps ho aniria fragmentant i idenficant cadascuna de les assignatures. També rep influències de Montessori, que donava molta importància al fet d’estar a prop de l’infant sempre i quan ell ho necessités, de Francis W.Parker,  que defensava l’experimentació i l’observació per sobre de la mecanització a partir de colònies, excursions, activitats socials, l’expressió escrita i la oral, i també de Frederich Fröbel, a partir del seu lema “Jugant s’aprén”, considerant el joc com un desenvolupament social, indispensable per a l’aprenentatge de l’alumne i la seva motivació. Freinet, també té una important repercussió en el mètode d’ensenyança que utilitzen en aquesta escola a partir de la introducció a classe dels mitjans més tecnològics i innovadors, com ara, programes informàtics dedicats a l’aprenentatge de forma lúdica i dinàmica. A més a més, es realitzen tasques que contribueixen al treball dinàmic i autònom com ara que els nens dibuixin en una taula el temps que fa a fora o una altra taula on els alumnes, després de llegir uns contes, escullen, possant un 

gomet, el conte que més els ha agradat. 

La veritat és que em va sorprendre la manera que tenien per poder ensenyar als alumnes i considero que és una forma molt encertada i original per poder ensenyar als alumnes, ja que no només els nens aprenen i participen a les classes, sinó que també gaudeixen de cadascuna de les activitats que realitzen, perquè per ells no és un sacrifici anar tots els dies a classe a aprendre,sinó que al contrari. Penso que és una forma original i diferent per desenvolupar les classes, tot i que considero que és igual d’apta i útil que qualsevol altre escola que potser utilitzi un mètode d’ensenyança més tradicional i conservador. També es dona importància a la higiene dels alumes, ja que cada nen té  a la seva disposició un got per poder rentar-se les mans o beure aigua; a més de la importància que donen a la bona alimentació saludables per part de l’infant.

Recepció d’explicacions i entrevista amb

La persona amb qui vam parlar va ser amb el director del centre, Ramon, i amb la cap d’estudis, Feli. També vam parlar amb dues professores de l’escola.

Cal destacar la manera tan cordial i respectuosa amb què ens van tractar a tots. Ens van explicar la manera com ells ensenyaven als seus alumnes i els mètodes que utilitzaven per aconseguir el màxim interès i motivació per part de l’infant. Ens van ensenyar un power-point que va servir com a referència i introducció per parlar de l’escola: instal·lacions, horaris, aules, tipus d’activitats dedicades a l’alumne, etc. Abans, però ens van fer una visita guiada pel centre i ens van ensenyar algunes de les instal·lacions de les quals disposen i es van explicar algunes de les seves funcions. Van dividir-nos en grups de tres i cadascun dels grups anava a una de les classes per observar la dinàmica en les aules i la manera com es feien les classes. Seguidament, ens van tornar a portar a la biblioteca i vam aportar les nostres impressions i opinions. 

Em va sorprendre la manera tan natural i propera amb la que parlaven amb nosaltres i  contestaven als nostres dubtes.

Per tant, m’agradaria donar les gràcies per la col·laboració i l’amabilitat que van tenir tots per acollir-nos al seu centre.

Contrast entre l’experiència propia, reafirmar valors de la mateixa i veure iniciatives diferents que són necessàries per a l’ensenyament-aprenentatge dels infants d’avui

La manera d’ensenyar que tenen aquests mestres en centres com el que hem visitat és totalment diferent als mètodes que feien servir els mestres quan era petita. Les classes que feia en el meu col·legi de primària es basava principalment en l’explicació de continguts teòrics. Les nostres classes no eren dinàmiques ni divertides. Els mestres simplement es preocupaven per ensenyar-nos el que havíem de saber i molt poques vegades realitzàvem treballs pràctics ni proves dedicades a l’experimentació i a l’observació, ja que tot era molt mecànic. Tot i així, feiem excursions i anàvem de colònies i també feiem una assignatura que es deia Plàstica i que consistia a fer treballs més creatius i dinàmics, tot i que en molt poques ocasions podíem fer el que volíem, sinó que havíem de fer el que la professora ens deia. Tot i que el mestre intentava ajudar-nos en qualsevol problema que tinguéssim, la veritat és que érem una classe amb molts alumnes i sempre hi havien nens que tenien més dificultats que d’altres per seguir el ritme de la classe i tenien greus problemes per fer les coses.

Considero que actualment, les escoles haurien d’intentar que les classes no fossin de gaires alumnes i que, si pot ser, que cada classe tingui dos mestres, com bé feia el centre que vam visitar, per poder ajudar a tots aquells que tenen problemes, en especial aquells que els hi costava més entendre les coses que als altres. D’aquesta manera, s’aconsegueix una classe en la qual cadascun dels alumnes és capaç de resoldre els seus problemes i anar avançant adequadament. Crec que és important incentivar la creativitat, la motivació i l’interès de l’alumne amb el que fa, que vagi a una escola perquè realment tingui ganes d’aprendre i no per obligació. També penso que estaria bé l’ús de les TIC’s per tal que els alumnes coneguin i es vagin acostumant a saber emprar les noves tecnologies, que cada vegada seran més importants, sense deixar de banda, però els  mètodes tradicionals. Seria una gran idea si tots els centres poguessin iniciar les classes amb continguts teòrics i a partir d’aquí saber posar-ho a la pràctica a través de reptes o problemes reals plantejats a la classe i que els alumnes sàpiguen treballar de forma autònoma i en equip per potenciar la col·lectivitat i la intereacció i comunicació amb els altres. La participació de les famílies en el treball dels alumnes realitzat a classe hauria de ser un dels objectius que haurien de voler aconseguir els centres, ja que és molt important potenciar la relació directa i més propera possible de pares i fills, ja que els pares han d’estar informats en tot moment del que els seus fills fan a classe i dels problemes que poden tenir per intentar resoldre-ho lo millor possible.