v v Direcció: aplicación de coneixements en la presa de decisions. Per a la discusió d’aquest paper s’ha de saber com és el comportament de la gent, com a individu i com a grup, de manera apropiada per aconseguir els objectius d’una organització. Segons Cluester Bornor, la dirección és: "El considerar los esfuerzos esenciales de aquellos que integran el sistema cooperativo".
En resum, la dirección és guiar a un grup d’individus per aconseguir els objectius de l’empresa.
Teoria X: La majoria de les persones no els hi agrada el treball o no assumeixen les responsabilitats i és necessari que estiguin vigilades, controlades per arribar als objectius proposats.
Teoia Y: Les perones que els hi agrada la feina busquen responsabilitats i es mostren molt crítics en el seu treball.
Teoria Z: Es basa en la cultura de la regió d’on es trobi l’empresa en la organització de la mateixa, és a dir, que prén la productivitat com una qüestió d’organització social.
Per tant, existeixen diferents significats que poden definir el que és la dirección:
1) Implica manar, influir i motivar als empleats perquè realitzin les tasques esencials.
2) Plantejament, organització, direcció i control de les operacions de l’empresa per tal d’aconseguir els objectius proposats.3) Aplicació dels coneixements en la presa de decisions.
4) Ha de saber com és el comportament de la gent i la seva manera de treballar.
5) Integra a tots els elements del sistema organitzatiu de forma calculada.
6) Element de l’administració en el què s’aconsegueix realitzar tot el que s’havia planejat per mitjà de l’autoritat de l’administrador i es vigila que es compleixin totes les ordres.
v Avaluació: dins del context educatiu és un procés complex que s'utilitza per a obtenir informació útil amb la finalitat de formular judicis de valor i al mateix temps servir de guia per tal de prendre decisions. Com a activitat que té com una de les seves característiques més visibles el formular un judici de valor, per tal cosa s'utilitzen una sèrie de tècniques de mesura. La finalitat última de l'avaluació és la de ser una ferramenta per a prendre decisions, i aquest motiu és el que li dóna la seva importància. L’avalució dels aprenentatges és multidimentsional, ja que té un mínim de set dimensions:
1) Objecte d'avaluació: Què (objectius didàctics)2) Finalitat: Per a què (diagnòstica, formativa o sumativa)
3) Moment: Quan (inicial, contínua, final)
4) Model: Com (quantitativament o qualitativament)
5) Instrumentalització: Amb què (instruments de recollida d'informació: examen, exercicis, ...)
6) Avaluador: Qui (mestre, alumnes, tutors,...)
7) Referent: En funció de què (criteris: satisfactorietat, suficiència,...)
L’avaluació és una responsabilitat col·lectiva i compartida que dóna sentit a l’esforç de l’alumnat. Té com a finalitat que l’alumnat aprengui a prendre decisions per regular-se. Cal que l’alumne anticipi i planifiqui com resoldre les tasques. Han de saber què han après i què els hi falta aprendre o millorar. L’avaluació ha de ser autèntica, versemblant, ha de guardar fidelitat amb les condicions extraacadèmiques i ha de ser realista, rellevant, constructivista i socialitzadora. És important la retroalimentació: primer presentar objectius, després valorar a quina distància estem dels objectius i finalment delimitar què hem d’aprendre. És important que els alumnes siguin bons autoavaluadors, igual que els professors. Avaluar i Ensenyar és el mateix procés. Una activiatat d’avaluació és una activitat d’aprenentatge.
v Supervisió: significa “mirar des d’adalt”, és un procés mitjançant el qual una persona procesadora d’un cabal de coneixement i experiències, assumeix la responsabilitat de dirigir altres persones per obtener uns resultats comuns.
Supervisar requereix planificar, organitzar, dirigir, executar, retroalimentar constantment i exigeix constància, dedicació, perseverança, etc.És necessari posseir característiques individuals en la persona. Els objectius de la supervisió són:
1) Millorar la productivitat dels empleats
2) Desenvolupar un ús òptim dels recursos
3) Obtenir una adequada rendibilitat de cada activitat realitzada
4) Desenvolupar als empleats de manera integral
5) Monitoritzar les actituds
6) Contribuir a millorar les condicions laborals
Un bon supervisor es caracteritzar per tenir un coneixement de treball i de les seves responsabilitat, tenir habilitat per instruir, millorar mètodes i per dirigir.Les seves funcions són programar o planificar el treball del dia, dirigir la presa de decisions, millorar els seus alumnes perquè desenvolupin aptituds en el treball; i crear consciencia perquè cada individu controli el seu treball. Supervisar vol dir controlar, per tant, el supervisor haurà d’avaluar constanment per detectar en quin grau els plans s’obeixen.
Anne Hick va parlar de supervisió educativa entesa com: “orientación profesional y asistencia dadas a personas competentes en materia de educación, cuando y donde sean necesarias, tendientes al perfeccionamiento de la situación total de enseñanza - aprendizaje"
Autonomia de Centres i rendiment de comptes
La responsiveness (sensibilitat) : capacitat de respondre els problemas plantejats . És el que anomenem autonomía, tenim la capacitat i la responsabilitat suficient per donar solución als problemas. Com més autonomía més rendiment de resultats (alumnes van millorant….)
Els centres educatius disposen d’autonomia (LEC:90.1) en els àmbits:
-pedagògics : la manera d’organitzar si es fa en materia
-Organitzatiu: Organització dels horaris, espais, aspectos organitzatius. Fer departaments organitzatius (primària, ESO)
-De gestió de recursos humans
-Materials: cada vegada es dóna més llibertat amb l’ús dels diners pels materials escolars.
Accountability (responsabilitat): més autonomia i rendiment. La responsabilitat de l’estudiant es tabas tradicionalment a l’escola. Els estudiants són personalment responsables dels seus actes, i les escoles no permeten als estudiants a embarcar-se en el curs, un cop elegit; i no permeten als estudiants a patir les conseqüències del curs, un cop presa. Freedom of choice, freedom of action, freedom to bear the results of action are considered the three great freedoms that constitute personal responsibility. La llibertat d'elecció, llibertat d'acció, la llibertat de tenir els resultats de l'acció es consideren les tres grans llibertats que constitueixen la responsabilitat personal. L’ingredient essencial per adquirir els valors i per a l’acció moral és que les escoles s'involucrin en l'ensenyament de la moral quan es converteixin en comunitats de persones, que respectin plenament el dret dels altres per prendre decisions, i que proveeixen als estudiants i adults amb experiències reals que siguin portadores de significat moral.Els estudiants tenen la responsabilitat completa de la seva pròpia educació i l’escola està dirigida per una democràcia directa en la qual esl estudiants i el personal han de ser iguals.
Avaluació educativa
Sistema de valoracions: hem de donar valor a les coses pero veure si es compleix o no.
· Centre educatiu: institució que imparteix educació o ensenyança. Altres sinònims trobats són el de centre docent, d’ensenyança, col·legi o escola-
· Equip professional: professors, directos, cap d’estudis…
· Organització: Participació en la gestió de tots els elements que formen part del procés educatiu. Està dirigida per un Consell Escolar on, a més dels directors, participen pares(AMPA amb activitats extraescolars i gestionen globalment l’Escola), alumnes (escullen delegats) , professors (tutories i activitats pedagògiques, així com la relació amb pares i alumnes) i personal docent. Aquest Consell vetlla perquè es compleixin els objectius pedagògics desitjats.
· Ensenyament- Aprenentatge: L’ensenyament consisteix en què el docent transmet els seus coneixements als alumnes a través de diversos mitjans, tècniques i eines de suport, sent ell, la font de coneixment i l’alumne, el receptor. L’ensenyament és un procés de comunicació, el propòsit del qual és presentar als alumnes de forma sistemàtica els fets, idees, tècniques i habilitats que conformen el coneixement. Es pot definir l'aprenentatge com, un canvi relativament permanent en els mecanismes de conducta, resultat de l’experiència i que no es pot atribuïr a processos maduratius.Hi ha tres tipus de models d’aprenentatge: el que s’aconsegueix a partir de la pròpia experiència, el que s’aprèn a través de l’observació i el que es transmet de la cultura a través del llenguatge.
· Grup-Classe: amb l’avaluació de l’alumne apareix l’avaluació de la classe, grup. En el grup es verbalitza el que se sap i es va aprenent, en el grup es millora la comunicació, en el grup sorgeixen conflictes, discussions i crisis a les quals caldrà buscar solucions, en el grup es guanyen punts de vista, s’obre la ment, es coneix els altres i un mateix, en el grup es treballa en equip com possiblement així ho faran en els seus respectius llocs de treball quan siguin més grans…
· Alumne (interès, rendiment, nivell, creativitat): Un alumne és una persona que rep ensenyament per part d'una altra, mestre o professor, que li aporta coneixements i aprenentatges que el capacitaran per a desenvolupar-se personalment i socialment. Hem d’avaluar a l’alumne, sinó estem perdent el temps. Primer s’ha d’avaluar el gust pel coneixement, després el rendiment per la matèria; en tercer lloc apareix el nivell de l’alumne; i per últim, la creativitat de l’individu.
Avaluació del centre
· - Interna: valoració d’un mateix, es considera un model participat d’autoavaluació.
· - Externa tècnica: anàlisi de la manera de fer dels centres, dels mecanismos de regulació i control dels centres. És un model tècnic d’avaluació.
· - Social: valor a considerar, com están de contents els pares.
L’avaluació de sistema són proves que es realitzen en educació per saber el rendiment en conjunt del sistema escolar.
* En l'àmbit concret de l'educació, encara que "qualitat" va ser una expressió utilitzada des de temps antics, la generalització de la seva aplicació va tenir el seu origen a partir de la dècada de 1960. En relació amb això, la preocupació per la qualitat a la qual assistim en el moment actual es relaciona també amb la crisi de l'Estat com a administrador. Se tiende a aplicar en el ámbito de lo público los procedimientos que se han mostrado eficientes en el ámbito de gestión privado. Es tendeix a aplicar en l'àmbit del públic els procediments que s'han mostrat eficients en l'àmbit de gestió privat. Desde esta perspectiva, la visión de la calidad educativa se plantea en ocasiones como un asunto meramente técnico, heredado de la gestión empresarial de la calidad, y se tiende a considerar simplemente como un conjunto de especificaciones que deben ser cumplidas y cuyo grado de consecución puede ser medido. Des d'aquesta perspectiva, la visió de la qualitat educativa es planteja en ocasions com un assumpte merament tècnic, heretat de la gestió empresarial de la qualitat, i es tendeix a considerar simplement com un conjunt d'especificacions que han de complir i el grau d'assoliment pot ser mesurat. En la realidad, sin embargo, como ya se ha mencionado, la calidad es un concepto impregnado de valores.
*Com podem observar, el gràfic tracta del model EFQM (European Foundation for Quality Management) , un model no normatiu, el concepte del qual és l’autoavaluació basada en un anàlisi detallat del funcionament del sistema de gestió de l’organització utilitzant com a guía els criteris del model. La seva aplicación es basa en comprendre profundament el model per part de tots els nivells de dirección de l’empresa i avaluar la situación de la mateixa en cadascuana de les àrees. El model EFQM consta de dos criteris. Per una banda, els resultats (que representen el que l’organització aconsegueix per a cada un dels seus actors – clients, empleats, Societat i inversors-); i per altra banda, els agents que són aspectos del sistema de gestió de l’organització. Són les causes dels resultats .
Els resultats han de mostrar tendències positives, comparar favorablement amb els objectius propis i amb els resultats d'altres organitzacions, estar causat pels enfocaments dels agents i abastar totes les àrees rellevants.
Els agents han de tenir un enfocament ben fonamentat i integrat amb altres aspectes del sistema de gestió, la seva efectivitat ha de revisar periòdicament a fi d'aprendre i millorar, i han d'estar sistemàticament desplegats i implantats en les operacions de l'organització.
Avaluar analitzant variables o indicadors
CONTEXT SERVEI RESULTATS
RECURSOS/INVERSIONS GESTIÓ/DIRECCIÓ BENEFICIARIS/GRUPS
AGENTS D'INTERÈS
No hay comentarios:
Publicar un comentario