TEMA 11: ESCOLA INCLUSIVA

Escola integradora, que intenta satisfer les necessitats que poden tenir els infants. L’escola inclusiva consisteix en incloure a tots els alumnes que pateixen algún problema o necessitat una atenció especial junts en una classe , per intentar ajudar-los tant com sigui possible: “Todo menor con necesidades educativas especiales debe tener acceso a una escuela normal que deberá acogerlo y acomodarlo dentro de una pedagogía centrada en el menor que cubra dichas necesidades”. Les escoles inclusive són necessàries per tal de combatre qualsevol discriminació i construir una societat inclusiva i aconseguir una educación per a tothom, que sigui universal.

En resum, la inclusió va ser un terme inventat per Mel Ainscow i s’ha associat amb la millora de l’assistència a l’escola i amb la reducció de l’exclusió. Al mateix temps, es relaciona amb el dret de tot menor i jove amb necessitats educatives especials a aprendre, sempre que sigui possible, en una escola ordinària. Més tard, es fa definir l’escola inclusiva com una escola eficaç. La inlcusió s’ha de considerar com un descobriment de formes més adequades per respondre a la diversitat. Es tracta d’aprendre a conviure amb la diferència. La inclusió suposa el trencament de barreres i es tracta d’estimular la creativitat i la resolución de problemes. Ha de ser “asistencia, participación i rendiment” de tots els alumnes. La inclusió es preocupa especialmente per aquells alumnes en perill de ser marginats, exlosos o amb risc de no aconseguir un rendiment òptim. Aquests alumnes, són observats i guiats amb atenció i prenen totes les mesures necessàries per a garantir la seva asistència, participació i rendiment en el sistema educatiu.

L’escola inclusiva té la principal funció d’atendre a la diversitat en cas de:

-Altes capacitats

-Discapacitats

-Debilitat

-Alteracions de conducta

-Educació Especial

-Necessitats Educatives Especials

La pedagogia terapéutica és una pedagogia amb molt de coneixement de neurología, psiquiatría, psicopatología infantil i juvenil. Avui, però no és així i prop del 50% de la formació hauria de ser d’aquesta especialització.

La Paidopsiquiatria és  una àrea d'especialització de la psiquiatria que tracta els trastorns dels nens i dels adolescents i que necessita del treball d'un equip multidisciplinar per desenvolupar-se i obtenir una resolució terapèutica.

Els seus objectius són:

• Fer conèixer la teoria dels apartats de la valoració diagnòstica, clínica i terapèutica, i de la paidopsiquiatria comunitària i forense.

• Entendre i saber utilitzar la terminologia psicopatológica així com l'ús dels manuals diagnòstics d'ús actual (criteris diagnòstics).
• Conèixer les principals manifestacions clíniques dels trastorns psiquiàtrics i psicològics que afecten a nens i adolescents.
• Saber realitzar entrevistes clíniques i estudis de valoració diagnòstica.
• Adquirir coneixements de planificació d'estratègies terapèutiques i l'aplicació de les mateixes.
• Fer pràctiques en els apartats esmentats anteriorment.
• Aconseguir que l'alumne adquireixi una formació teòrico-pràctica en contacte amb el pacient i *monitorizado per un tutor.

La Paidoqsiquiatria és el metge que s'especialitza en el coneixement del desenvolupament emocional del nen dels seus antecedents biològics, sense fer a un costat la dinàmica familiar i les característiques personals dels pares, però prenent en compte el moment històric i social en el qual cada nen es desembolica. 

La visió global que realitza el Paidopsiquiatra li permet realitzar una valoració completa del nen i el seu entorn així com determinar un tractament INTEGRAL. La valoració d'un noi amb patiments que competeixen a la Psiquiatria Infantil inclou entrevistes amb els pares, entrevista i observació del noi, obtenció d'informació sobre el seu desenvolupament escolar, informació de terceres persones que estiguin en contacte constant amb el nen.La majoria dels patiments psiquiàtrics en la infància tenen una causa biològica que es veu afavorida pel medi ambient (casa, escola, amics, forma de manejar la criança, etc.). Destaca els patiments dels transtorns del desenvolupament (transtorn mental, d’aprenentatge, de les habilitats motores ,de la comunicación…), psicòtics (ezquiofrènia…), de l’estat d’ànim (depresions, déficit d’atenció, hiperactivitat…), transtorn d’ansietat, d’alimentació (bulímia, anorèxia, obesitat…), de la personalitat…

Ensenyament plurilingüe: apareix una necessitat per conèixer llengues diverses a causa de la progressiva globalització de la societat així com la presencia en l’escola i l’entorn d’un nombre cada cop major de llengües que provoca un desenvolupament d’actituts positives cap a la diversitat llingüísitca i cap a un coneixement de llengües.

Tal com recull el currículum de llengües de la Comunitat Auntònoma del País Basc:

“… hay que tener en cuenta que la sociedad del S. XXI es plurilingüe y pluricultural lo que coloca a la escuela en la perspectiva ineludible de conseguir ciudadanos plurilingües. Por ello, en un mundo cada vez más interrelacionado, marcado por la
sociedad del conocimiento, las tecnologías de la información y la comunicación, y la movilidad de las personas, al dominio de las lenguas oficiales se añade la imperiosa necesidad de conocer alguna o algunas de las denominadas lenguas globales para favorecer el conocimiento mutuo de las personas, el intercambio de ideas y la comprensión intercultural.”

Una primera tasca per afrontar amb èxit aquest ensenyament plurilingüe és l’adopció d’un tractament integrat de l’ensenyança de les llengües on el professorat de totes les llengües coincideixi en l’adopció d’enfocar l’ensenyament llingüístic i doni prioritat a la millorar dels usos llingüístics dels alumnes.

Alumnat nouvingut: L’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, especialment durant els darrers anys, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa.L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.

Per poder garantir aquest procés, cal preveure una sèrie de mesures específiques que facilitin l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en la seva arribada a un context social i cultural completament nou.

Aquestes mesures han de dissenyar una sèrie d’actuacions que assegurin una acollida càlida a l’alumnat i a les seves famílies, l’organització d’un itinerari d’integració, l’establiment dels suports específics necessaris i la previsió de les mesures de seguiment i avaluació.Una de les eines que poden contribuir a l’èxit de l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut és l’aula d’acollida. Cal entendre l’aula d’acollida com un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat.

Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc... que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària.

Plans educatius d’entorn: proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat. Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.

L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:- Integral: per abastar tots els aspectes de la persona

No solament ha d’instruir i ensinistrar en unes habilitats intel·lectuals determinades sinó que ha de facilitar també competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.
- Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital
El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel·lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut), ha d’abastar tota la vida.
- Arrelada: per tenir uns referents compartits
La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència.
- Cohesionadora: per promoure la integració social
L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe.
- Inclusiva:per incloure a tothom
I per fer-ho possible ha de garantir la igualtat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.
- En xarxa: per ser-ne tots coresponsables
És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana.