TEMA 12: PEDAGOGIA COM A SISTEMA: EDUCACIÓ COMUNICACTIVA

ACCIÓ: Ha d’haver-hi una acció directa amb els alumnes. S'ha de pensar, inventar noves maneres de pensar adequades a la societat actualitat. Es poden renovar les tradicionals tècniques pedagògiques i basar-les en l'actualitat. L'acció està basat en la renovació pedagògica per tal d'ajustar l'acció als alumnes.

DECISIÓ: Hem d'aconseguir lligar l'acció (directa als alumnes) , la desició (administració) i el pensament (recerca).

La decisió es basa en la ordenació educativa i regulació administrativa.

PENSAMENT: El pensament fa les innovacions educatives, a diferència de les renovacions pedagògiques (canviar la manera de treballar). Les innovacions, en canvi, venen de fóra de l'escola, com per exemple la informàtica i altres aparells electrònics que han aparegut a la societat.  Tot i que si innovem els aparells però no es fa la renovació no és útil, llavors falla el sistema pedagògic. Per tan el pensament consisteix en la recerca de la informació dels alumnes de manera autònoma i individual perquè siguin capaços d’assolir coneixements i desenvolupar les seves capacitats intel·lectuals i personals.

Existeixen diferències entre la manera d’educar i de fer pedagogia d’alguns pedagogs que hem estat treballant al començament de la classe:

•   Montesori estava a favor que el nen fos el que desenvolupés les seves pròpies capacitats a partir de    l'ajut amb instruments i condicions que es posen a l'abast de l'alumne. Espera el llindar de maduració de l'infant seguint un procés.
•    Decroly defensava la globalització, observació, associació, expressió. Segueix uns mètodes per tal d'arribar a l'aprenentatge. Està més organitzat que el Montessori.
•    Freinet, en canvi, fa un sistema pedagògic perquè és molt més que mètode i tècniques perquè té en  compte la societat en la que es troba. Mira a quin món vivim i ho incorpora a l'educació. Està fent un sistema escolar integrat a la societat.

Per tant hi ha una diferència entre fer un sistema i un mètode pedagògic.

A partir d’aquest esquema podem arribar a la conclusió que l'escola és mediació, és com una fàbrica: hi ha unes entrades i unes sortides, és un sistema. Tot el conjunt té uns elements que es controlen uns als altres i que si falla un falla tot. Aquest sistema s'aplica també a l'educació.

La tragèdia, la comèdia, la felicitat... es cola a l'aula. Lo important és aquest procés d'interacció entre professors-alumnes. El coneixement del currículum és important, però el que compta és la relació entre professor i alumne. El professor ha de seguir el comportament de cada alumne, l'ha de conèixer, processar la seva informació. Tot això afectarà i influirà en l'actitut que tingui l'alumne a classe.

S'adquiereix coneixement per viure, perquè cadascú trobi una cultura personal. Hem d'aconseguir que cadascú tingui una manera de ser i d'actuar. Els dos motors del sistema són el mestre i l'alumne. El mestre és una unitat psicofísica , igual que l'alumne: actuen en una cultura de forma social. Tot i que el nen és menor, està en procés de construcció i ha de trobar poc a poc la seva manera. L’alumne es troba en un procés d’estabilitat i desestabilitat i, en canvi, el mestre és adult i això permet que aconsegueixi tenir equil·librades la raó-pensament i l’emoció-sentiments.

Quan parlem d’educació emocional, perlem d’una voluntat per aprendre. L'educació emocional és la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions.

L'educació emocional treballa la forma d'interactuar amb el món. Té molt en compte els sentiments, i engloba habilitats com el control dels impulsos, l'autoconsciència, la motivació, l'entusiasme, la perseverança, l'empatia, l'agilitat mental, etc., que resulten indispensables per a una adaptació social bona i creativa. L'educació emocional intenta potenciar la intel·ligència emocional per facilitar el desenvolupament de la vida amb èxit i felicitat. Daniel Goleman (psicòleg dels EEUU que va adquirir la fama a través de la publicació del seu llibre “Emotional Intelligence” (Inteligència Emocional) en 1995. distingeix dins d'ella cinc habilitats: la capacitat de reconèixer els sentiments propis, d'administrar-los, l'automotivació, el reconeixement de les emocions dels altres i l'empatia o capacitat per reaccionar correctament davant dels sentiments dels altres. Conèixer aquestes eines ens permeten moure'ns entre els sentiments i les emocions pròpies i alienes, aquests factors fan que la persona utilitzi el seu potencial cultural i intel·lectual amb prou enginy com per aconseguir-ne la màxima efectivitat.

La voluntat d'aprendre és de tipus emotiu. Per això és important que el mestre actui a través de la comunicació i la motivació. Treballem en equip (pràctica reflexiva). La pràctica reflexiva és un terme emprat en pedagogia, introduït per Donald Alan Schön (pensador que va desenvolupar la teoria i la pràctic de l’aprenentatge reflexiu professional en el segle XX) al seu llibre “The Reflective Practitioner”, al 1983. Fa referència un procés continuat de consideració crítica d'incidents en les pròpies experiències vitals des d'una perspectiva personal. Tal i com la planteja Schön, la pràctica reflexiva implica la posada en qüestió sistemàtica de les experiències de cadascú amb el suport d'un grup de professionals en la mateixa disciplina. Aquest pràctica tracta d’entendre i aprendre a partir de les experiències, amb un procés autoregulat. És força estesa entre professionals de l’educació i la salut, malgrat que és extensible a tots els àmbits professionals.

En l'àmbit educatiu fa referència al procés que segueix l'educador/a en estudiar els seus mètodes d'ensenyament i determinar quin és el més adient per als seus estudiants.

A Catalunya, Olga Esteve ha desenvolupat aquest model d'aprenentatge per assentar les bases de la formació del professorat per tal d'afavorir un procés de formació que contribueixi a la producció d'un canvi qualitatiu, ja que es tracta d'un model que creix en la realitat del professorat, parteix de les experiències viscudes, en definitiva, de la persona i les seves potencialitats i no pas del saber teòric.

Escola ComunicActiva

L’Escola ComunicActiva va ser un terme tractar pel pedagog i mestre de la Universitat Autònoma de Barcelona, al 1992, com una escola de la societat de les masses de la telecomunicació. És l’escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK), i de 1913, pel que fa als 30 punts  de l’Escola Nov d’Adolphe Ferrière. Es considera com una escola que reflexiona i s’ajusta a una societat de comunicació de masses.

Freinet va fer l’Escola Moderna de les Tècniques (1921-1966) on feia servir tots els mitjans maquinaris del seu temps dissenyant el programari pedagògic.

En l’actualitat existeixen moltes tècniques d’informació i comunicació, pel que fa als sistems i aparells. Hi han molts continguts de la Comunicació de Masses (transmissió, inculcació). Estem en una societat de Moda, Novetata, Noves tendències, Consum, Consumisme. Hem d'incorporar sistemes i aparells a la societat. Compte amb la moda per moda, novetat per novetat, noves tendències o consumisme.

La comunicació permet garantir el contacte psicològic entre els alumnes, motivar l’aprenentatge, crear condicions psicopedagògiques per a la recerca col·lectiva i les reflexions conjuntes. La UNESCO va declarar en un informe que parlava sobre l’educació que un dels pilars fonamentals era el conviure junts, aprendre a relacionar-se i a comunicar-se amb els altres. És molt important una comunicació que sigui afectiva que aconsegueixi el creixement presonal dels estudiants i el creixement grupal i això només s’aconsegueix si el centre educatiu treballa des d’una perspectiva de grup, on existeixen relacions entre els alumnes de manera activa i amena.

El periodista cubà, cap de la pàgina d’esport del diari “Juventud Rebelde” al 2003 va publicar “La Comunicación Organizaiconal o Institucional” on va afirmar que: "La verdadera comunicación no comienza hablando, sino escuchando. La principal condición del buen comunicador es saber escuchar"

En l’actualitat, els professors han de dominar les habilitats comunicatives necessàries perquè puguin dur a terme el procés d’ensenyament-aprenentatge de manera competent, amb autonomia i independència.

Educació i mitjans de comunicació de masses

 

Aquests són dos esquemes que parlen sobre els processos educadors de la comunicació de masses, que ja van ser explicats anteriorment. 

L’educació és una responsabilitat dels alumnes, de la família, de l’escola…I MOLT MÉS! "Cal tota la tribu per educar un infant" : José Molina.  A partir d’aquesta afirmació es demostra que tots els ciutadans s'han de comprometre en l'educació dels infants. És un pacte de la societat per a la infància. La corresonsabilitat entre pares i docents és la clau en l’escenari de la comunitat educativa, formada per professors, alumnes i famílies.

Una eina fonamental per aconseguir aquesta corresponsabilitat són les escoles de formaicó de pares que tenen la finalitat de posar en comú totes les experiències viscudes, així com també tots els coneixements que es relacionin amb l’educació dels fills i la voluntat d’aprendre a participar. En definitiva, transmetre coneixements i valors epr educar amb eficàcia entre tots. L’AMPA sol ser l’encarregada d’organitzar aquestes formacions dirigides només a les famílies i a més a més organitza tallers o activitats conjuntes amb els fills.

El fet de tenir un bon ambient escolar i una implicació de les famílies, docents i comunitat educativa, fa tot molt més fàcil i es busquen alternatives perquè totes les famílies estiguin atesses.

Hi ha una consciència cada cop més estesa que es diu que: “Donde hay implicación de las familias en el centro educativo, surge un buen centro".

Els mitjans de comunicació han de ser eines pedagògiques en l’aula per tal d’executar aquest projecte. A través dels mitjans de comunicació es poden desenpular les competències dels estudiants i la creativitat d’aquests. Són eines per aprendre continguts, cultura, comportaments i hàbits i influeixen en el seu procés d’aprenentatge i socialització.

Les escoles , per tant, han de plantejar-se introduir els mitjans de comunicació en les aules per:

1.      Ensenyar al nen a seleccionar la informació .

2.      Considerar-los com un recurs didàctic.

3.      Anatlitzar-los com un objectiu d’estudi i de coneixement.

4.    Utilitzar-los com a eines perquè l’alumne adquireixi un anàlisi crític i reflexioni sobre el contingut que els mitjans de comunicació transmeten.

5.      Ensenyar als alumnes el paper dels mitjans de comunicació en la societat actual.

En resum, l’Educació per als Mitjans de Comunicació és considerada una forma d’introduir la cultura i entendre la realitat social que ens ha tocat viure, on el coneixement està influit pels medis, per consegüent es converitran en agents de formació al igual que la família i l’escola.

Agents de l’educació-comunicació-cultura

Aquest esquema ens mostra les funcions que realitza la institució familiar i escolar, els mitjans de comunicació, la publicitat, el consum, l’oci, les empreses…en la nostra societat i els indicadors que es poden observar (seguretat,interès, autonomia, pluralisme, utilitat social, activitats de creixement, autoproducció).

La ciutat educadora

La LLei d’Educació de Catalunya al 2009 estableix la “Carta de compromís educatiu”. L’objectiu del document és incentivar la implicació del es famílies en l’educació dels seus fills i aconseguir determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivencia i respecte que faciliti les activitats educatives.

El Document es va el·laborar a partir de la participación del professorat i les famílies a través dels mecanismes que cada centre determini. La comunitat educativa de cada centre dissenya el seu model de carta adient, tot i que el Departament d’Educació ja havia fixat uns continguts mínims que hi han d’aparèixer:

·         El seguiment de l'evolució de l'alumnat.

·         L'acceptació dels principis educatius del centre.

·         El respecte de les conviccions ideològiques i morals de la família.

·         La comunicació entre el centre i la família.

·         La corresponsabilitat del centre i la família en el procés d'orientació (en el cas de l'ESO)

·         Compromisos específics addicionals entre el centre i una família en concret, si es considera necessari.

Cal un pacte social per la infància. Catalunya estableix unas bases pel pacte de la infància al 2011, amb una atenció especial a la infància vulnerable i en risc d’exclusió social. Aquest Pacte es va crear per tal de donar resposta a l’enfocament integral que suposa impulsar polítitques per a tota la infància i adolescència a Catalunya, així com també l’enfocament des de la perspectiva del treball. Es defensava per tant: la participació social de la infància, la inclusió social, l’atenció a la infància i els mitjans de comunicació, prioritzant una diagnosi prèvia per establir les necessitats de la infància i l’adolescència i determinar les actuacions pertinents de protecció, prevenció, promoció, participació i atenció per satisfer-les.

El Document de Bases comença així: “Catalunya com a país ha de fer un pas endavant per situar la infància en un eix vertebrador de les seves polítiques. El Pacte per a la Infància a Catalunya, promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya, ha de ser entès com una de les grans línies de present i futur de compromís i acció envers la infància a Catalunya“.

Tots els ciutadans han de ser capaços i compromisos en l’educació de la infància.

La ciutat presenta elements importants per una formació integral, és un sistema complex i un agent educatiu.

La ciutat educadora té personalitat pròpia, integrada en el país on s’ubica. Es relaciona amb l’entorn, amb altres nuclis urbans del seu territorio i amb ciutats d’altres països. El seu objectiu és aprendre, intercanviar, compartir i enriquir la vida dels ciutadans. La ciutat educadora ha de garantir l’atenció especial a la formació, l promoció i el desenvolupament de tots els habitants. Atendrà sobretot als infants i joves, pèro tmbé incorporarà a les persones de totes les edats a la formació al llarg de la vida. Han d’invertir en educación, ha de ser una veritable societat del coneixement sense exclusions, han de promoure l’equilibri i l’harmonia entre identitat-diversitat i proposa processos de coneixement, diàleg i participación per tal de conviure.

S'afirma doncs el dret a la ciutat educadora, que s'ha d'entendre com una extensió efectiva del dret fonamental a l'educació. S'ha de produir una veritable fusió, en l'etapa educativa formal i en la vida adulta, dels recursos i la potència formativa de la ciutat amb el desenvolupament ordinari del sistema educatiu, laboral i social.
El dret a la ciutat educadora ha de ser una garantia rellevant dels principis d'igualtat entre totes les persones, de justícia social i d'equilibri territorial.

Treball en xarxa

El treball en xarxa comporta:

1)      1) Renovació Pedagògica a Catalunya: el professor ha de tenir un comprómis ètic amb l’alumnat. S’han de generar espais on el professorat pugui conservar i extreure conclusions sobre les qüestions ètiques que viu en el dia a dia, per crear marcs de referencia que li siguin útils en la seva acció quotidiana. Es tracta d’analitzar el paper del professorat envers: la societat, l’infant o jove, la família, la seva formació, el seu equip, els altres professionals i l’entorn.

2)     2) Xarxes d’escoles verdes (XESC): xarxa de xarxes d’escoles que desenvolupen programes d’educació per a la sostenibilitat. En total la conformen 860 centres de Catalunya. Les finalitats de la XESC són establir mecanismes de coordinació i intercanvi que facilitin la col·laboració entre xarxes; fomentar el debat intern; organitzar espais d’intercanvi d’experiències entre els centres; col·laborar en la formació del professorat i facilitar recursos educatius; promoure la recerca i l’avaluació sobre el procés de l’educació per a la sostenibilitat i els seus resultats; potenciar la formació de xarxes locals, allà on no n’hi hagi, i ajudar a consolidar aquelles que ja estan formades; i establir lligams amb altres xarxes d’altres comunitats autònomes, europees o internacionals.

3)     3)  Xarxes d’escoles Òmnium: entitat civil de referència que analitza el present i proposa iniciatives de futur per  Catalunya. Els seus objectius són fer de Catalunya una comunitat autònoma cohesionada on tothom se’n sentí part i per fer del català una llengua comuna; prestigiar i projectar la cultura catalana a tot el món; impulsar la creació literaria i artística i donar a conèixer els nostres referents culturals; construir un espai comú amb tots els “països” catalans i pel dret dels catalans a decidir sobre el nostre futur.  Lluiten per una independència fiscal, l’exercici al dret de decidir independentment de les decisions de l’Estat i una independencia cultural.

4)      4) Xarxa d’escoles Unesco: són totes aquelles escoles que estan associades a la UNESCO. La seva activitat es basa en dos aspectos:

- Elaboració i realització de treballs experimentals i programes especials, per tal d’establir nous mètodes, tècniques i materials d’ensenyament destinats a l’educació per a la comprensió internacional.
- Facilitar intercanvis d’informació, correspondència, material didàctic, estudiants i personal docent entre escoles de diferents països.

Actualment la Xarxa d’escoles de la UNESCO està formada per més de set mil cnetres d’ensenyament de tots els nivells educatius d’arreu del món que incorporen en la seva activitat educativa els temes de la pau, la difusió i el respecte als drets humans i el coneixement dels altres països i les altres cultures, partint de la valoració de la pròpia.

5)      5) Xarxa d’escoles europea: El maig del 2011 es va crear la “Comenius Regio” , una conferèrencia formada pels diversos països que conformen la Unió Europea i que defensa la cooperaicó regional en l’educació escolar. El seu objectiu era discutir sobre els reptes que es preveuen en l’educació escolar en l’Europa del futur, on les autoritats regionals i locals tenen un paper crucial. La Conferència va ser tot un èxit i va reunir a gairabé 300 participants d’Europa.

6)      6) Programes educatiu internacionals : El programa Comenius va adreçat a atendre les necessitats d'ensenyament i aprenentatge de tots els participants, des d'educació infantil a educació secundària, així com a les institucions o organitzacions que són responsables d'aquesta formació.Els seus objectius són:

-Millorar la qualitat i incrementar la mobililitat de l’alumnat i personal educatiu.

-Promoure associacions escolars de qualitat

-Potenciar l’aprenentatge de llengües estrangeres entre l’alumnat i personal educatiu.

-Donar suport a l’ús innovador de les TIC

-Incrementar la qualitat i la dimensió europea de la formació del professorat

-Impulsar la millora dels enfocaments pedagògics i de la gestió escolar

-Facilitar la difusció i valorció dels resultats i productes de projectes i mobilitat.

Per tant cal una Pedagogia com a sistema: una EDUCACIÓ COMUNICACTIVA

Renovació pedagògica-moviment sense director

Ordenació educativa-regulació administrativa

Innovacions educatives-canvis necessaris