La institució escolar és una realització pedagògica:
-Bases científiques (neurocinència, psicología, sociología),
-Invervenció dissenyada (pedagogia, didáctica, orientació escolar)
-Organització comú (administración, economía, gestió de personal)
La pedagogia no és explicar, sinó que és disseny, és intervenció. Té la capacitat d'inventar el sistema. Els pedagogs han de ser inventors, igual que el mestre però amb un grau diferent.
S'ha d'organitzar de forma comuna. Per això és un sistema en consistència interna amb diferents variants. Lo important és el sistema i la seva eficàcia. La teoria pot estar ben aplicada però de vegades a la pràctica no serveix. També hi ha adequació externa al context on es realitza.
En un sistema amb consistencia interna i adequació externa al context on es realitza.
Cal que tinguem presents (vist en temes anteriors):
· Aportacions del sistema pedagògics del segle XX
· Marc de la política i legislació en una societat
· Necessitats generals dels ciutadans
· Necessitats particulars de grups socials o d’alumnes
S'ha de tenir perspectiva del passat, tenir visió del futur i viure el present. Moltes propostes pedagògiques són més de memòria que no pas de pensament.
Cada institució escolar és un sistema pedagògic i ha de tenir la direcció cientificotècnia del procés. Els sistemes de contrctació o de destinació del professorat i els sistemes de gestió dels centres s’han de subordinar a la pedagogia que acrediti els adequats processos educatius en els alumnes. Cal respectar criteris de mèrit, antiguitat i elecció del professorat, així com sistemes de participació en la gestió i orientació dels centres docents de tots el que integren la comunitat educativa.
Cal pensar també en la possibilitat que hi hagi més centres integrats d’educació primària i educació secundària sense que estiguin en un mateix edifici
escolar, però que garanteixin una continuïtat pedagògica amb la caracterització
específica que correspon a cada edat dels alumnes. Això obriria possibilitats que
ja han estat assajades i que milloren molt l’educació social: alumnes grans que
fan de mentors d’alumnes més petits, que condueixen grups reduïts de reforç,
que ajuden a educació infantil explicant el conte o acompanyant una sortida...
Aquests alumnes practicarien les habilitats socials, viurien de manera més positiva la seva adolescència i no s’incorporarien a una conflictivitat per avorriment.
Cal construir un sistem pedagògic nou que atengui la diversitat d’alumnes. Els aprenentatges escolars s’han d’exercitar en el dia a dia, a l’aula, a l’escola i fora de l’escola Els alumnes en conjunt no són iguals en totes els escoles. D’altra banda sovint es produeix un efecte d’agrupació o de selecció social en determinats centres i no necessàraiment perquè hi hagi un projecte elitista. L’escola és un sistema obert, on intervenen múltiples variables. Si volem garantir l’equitat per a tots els alumnes, s’han de compensar les oportunitats, incorporar els millors professors, equipaments tecnològics i un pressupost addicional per a serveis compensatoris.
Les variables de procés són les que depenen de l’equip docent i personal de serveis. Aquí és on actuen els mestres i professors, en organització de les situacions d’aprenentatge, fent un ensenyament escolàstic o impulsant un aprenentatge funcional, tancat en un currículum escolar o obert a la vida i als usos culturals. El procés inclou el tipus d’interaccions que s’estableixen entre alumnes i professors i entre el grup d’alumnes.
La pedagogia és la intervenció fonamentada i pensada que articula els
processos d’ensenyament-aprenentatge. Aquest és pròpiament l’àmbit d’acció dels docents.
Les variables de producte són resultats escolars, evidentment, però no els podem reduir a les qualificacions acadèmiques. El gust pel coneixement i la dedicació gratificant a determinats àmbits, l’aplicació del coneixement a la vida diària en pensament autònom i acció intencional, el desenvolupament d’interessos i motius per donar sentit a la vida i orientar-se a la ocupació que es decidirà en arribar a l’edat adulta. Una evidència integradora de tot això, és veure que els alumnes van desenvolupant una cultura personalizada, pròpia, en el marc d’una cultura de masses i consum que ofereix moltes oportunitats però qua cadascú ha de governar.
Aquest esquema és un model explicatiu de l’aprenentatge com a mediació cultural, tractat anteriorment en temes passats.
La comunitat d’aprenentatge
La comunitat d'aprenentatge és la línia d'aprenentatge en què participen professors, alumnes i familiars. Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula. Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.S'ha de tenir perspectiva del passat, tenir visió del futur i viure el present. Moltes propostes pedagògiques són més de memòria que no pas de pensament.
La comunitat d'aprenentatge és la línia d'aprenentatge en què participen professors, alumnes i familiars.
El Projecte Educatiu Institucional o Projecte Educatiu de Centres
El Projecte Educatiu Institucional o Projecte Educatiu de Centre és la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa.
El PEI és un procés que es construeix per aconseguir l’èxit i resultats educatius, que requereixen d’una identificació col·lectiva articulada sempre a la política educativa del país. És un projecte social i l’espai on es desenvolupa l’acció està marcat per les relacions, interessos i participació dels grups o actors involucrats. És participatiu, ja que les diferents persones que la formen opinen, decideixen i executen i avalúen el projecte. Es transmet a l’aula continguts i interccions. El director deixa de ser el líder exclusiu i prén en consideració les opinions dels altres a l’hora de decidir. A més, la responsabilitat i les tasques que reatliza són compartides. Dins de les escoles, els diferents actors (professors, alumnes, directius, personal no docent, pares…) tenen autonomia i un compromís individual i col·lectiu. El poder està repartit.
"...interesa captar la escuela como totalidad y en su especificidad institucional; en aquello que la distingue como institución más que en aquéllo que la asimila en su organización formal al modo de comportamiento compartido por el conjunto de las instituciones...".
Els projectes educatius institucionals es centraràn en problemes i tindran diferents metes, però sempre aquest marge ampli de decisió tindrà relaicó amb propostes educatives. Un objectiu esencial será aconseguir garantir una qualitat en les escoles i quan parlem de qualitat ens referim a una interacció en les aules, crear un bon clima, saber constrouir, interpretar i transformar els coneixements… La identitat institucional es crea de forma col·lectiva entre els diferents “actors”.
És important construir la visió de l’escola, és a dir, la imatge de la institució projectada cap al futur. Alguns diuen que “la visión de la escuela es la construcción de un espejo y de la imagen que en el futuro queremos ver reflejada en él".
Per tant, és important captar els problemes que apareguin, analitzar-los i intentar arribar a una solución, la més idònia. Els problemes que poden aparèixer i que la PEI s’ha d’ocupar de solucionar poden ser:
-Problemes que possin en perill la supervivència de la institució.
-Problemes sobre com mantenir la matrícula escolar d’un alumne o com captar més alumnos per aquest establiment educatiu.
-Que molts alumnes repeteixin curs
-Dèficit en les competències lingüístiques
-Problemes de conducta (violencia a les clases)
-Conflictes permanents amb els pares
-Falta d’integració dels professors
-Problemes d’articulació entre els nivells o entre els torns
-Temes relatius a la planificació didáctica
-Desviacions del projecte institucional
-Capacitat del personal
-Incorporació de les noves tecnologies
Finalitats del PEC:
- El ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne.
- La formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i en l'exercici de la
tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència.
- L'adquisició d'hàbits intel·lectuals i tècniques de treball, com també els
coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i estètics.
- La formació en el respecte de la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat espanyol.
- La preparació per participar activament en la vida social i cultural.
- La formació per a la pau, la cooperació i la solidaritat entre els pobles.
Per exemple, Sant Cugat és una de les ciutats que disposen de projectes educatius de centres. És una escola pública, aconfesional, innovadora, democrática i catalana. L’objectiu d’aquesta escola és el desenvolupament actiu de totes les possibilitats dels alumnes quant a formació corporal, salut física, afectivitat, educación sexual, del pensament, llengua i expressió, educación estètica, coneixement i domini del medi a partir de l’observació, experimentació i la tecnología entesa en un sentit ampli.
L’escola donarà importància a la relació educativa i a l’adquisició de continguts. Es respectaran les llibertats acadèmiques que corresponen als professors.
L'Escola és coeducativa, per tant no discrimina entre nois i noies, tot i que es tindran en compte tots aquells valors positius que separadament s'han atribuït a l'un i l'altra.
És un col·legi català tant pel que fa a la llengua utilitzada a l'hora de classe com
als continguts. Hi haurà una tendència a la catalanització lingüística dels
alumnes que no la tinguin com a pròpia, amb respecte, però, a l'opinió dels
pares. És democràtica i no adopta una opció religiosa concreta. Manté una actitud de respecte davant les diverses opcions religioses dels pares. Tampoc exerceix una línia política de partit i respectarà totes les opcions.
Potenciarà la valoració dels fets socials que comportin una defensa o millora dels drets humans i del progrés col·lectiu del país. El mestre estimularà en l'alumne
els valors d'una societat democràtica: solidaritat, respecte a l'altre, actitud de
diàleg, etc., i proporcionarà els elements necessaris d'anàlisi i crítica a fi d'obtenir
una formació integral.
Cada tutor/a ha de conèixer el nivell dels seus alumnes, detectar les necessitats
educatives especials i adequar les programacions per aconseguir que tots els
alumnes vagin avançant d'acord amb les seves possibilitats.
Programa “Aprender en casa”
“Agrupación por la Libre Enseñanza”: agrupa famílies que creuen que l’educació en les llars és una opció respnsable i adequada pels fills. Intenten buscar en Espanya, la mateixa legalitat que tenen altres països. Afirmen que les escoles no poden fer front a totes les garanties i que no hi ha cap motiu per rebutjar altres possibilitats educatives. Aquesta institució creada a partir de pares o tutors lluita per una Educació en les cases, considerada com una alternativa vàlida en una societat madura, plural i democràtica per tal que els seus fills adquireixin unes competències per ser ciutadans responsables, que gestionin els conflictes personals, etc. Els seus objectius són:
1) Defensar el dret de les famílies a educar els seus fills de forma plena i conscient en les pròpies cases.
2) Facilitar informació sobre aquesta opció educativa a totes aquelles persones que s’interessen per ella.
3) Crear xarxes d’ànims entre les famílies que eduqen els seus fills en les seves cases.
4) Aconseguir que es legalitzi aquesta nova “opció educativa” perquè s’obtinguin els certificats acadèmics oficials.
5) Tenir contacte entre els grups, dins i fora de l’estat espanyol.
La Xarxa d’Educació Lliure és una xarxa de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància: “Creiem que educar no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants, les seves famílies i els nostres propis”.Els seus objectius són:
· Ajudar els nous projectes d’educació lliure i facilitar l’intercanvi entre els que ja funcionen.
· Difondre, des de la proximitat, aquesta mirada respectuosa envers la infància.
