TEMA 7: Alternatives en educació com a resposta al canvi social en una societat tecnològica (sistemes organitzats tecnològicament), d’informació digital (a través d’ordinadors) , de masses i consum i de diversitat cultural i de sentit, és a dir, el sentit de vida, la cosmovició (gran diversitat de llengües parlades sense capacitat per frenar)
Hem de pensar una escola diferent dels il·lustrats! Hem de trobar una manera de comprendre tot el món
El pensament respecte els mitjans de comunicació es resumia en dues qüestions:
-Som el que veiem
-Formem les nostres eines i després aquestes ens formen
“El aula sin muros” 1964
No s’aprén tot dins de l’escola. S’aprén molt per tot arreu. Segons MacLuhan, les tecnologies no poden estudiar-se com un món aliè a la realitat que només són útils per a descirtuar-la, ja que les noves tecnologies suposen noves formes d’expressió i de denominar la realitat:”hoy empezamos a darnos cuenta de que los nuevos medios no son simplemente una gimnasia mecánica para crear mundos de ilusión, sino nuevos lenguajes con un uevo y único poder de expresión”. Segons ell creu que les caracterísitques de les noves tecnologies podrien convertir-se en un instrument per al mestre. Cada avenç tecnològic impacte en el conjunt de les institucions socials de la mateixa manera que s’intenta integrar al desenvolupament social.
“La Galaxia Gutemberg” 1969
La impremta va fer necessària la lectura. Les escoles es van crear per a ensenyar a llegir, escriure, comptar… L’aldea global ha de fer que l’escola ajudi a entendre el món a través de les imatges, saber veure la realitat amb una visió crítica si cal, saber separar la ficció de la realitat.Segons Mac Luhan, la civilització és equiparable a “la cultura de l’ecriptura”, cultura que, sengons ell “competirà amb la cultura electrònica”.
“L’aldea global” 1979
La informació no té fronteres. Al moment es rep una informació a tot el planeta. També emocions . Altra cosa és el coneixement.
Durant la història de la civilització apareixen diversos estats: tribal, destribalització, restribalització
Les tribus ja estava organitzada, hi ha un cap que mana. Moisés ajunta les dotze tribus d’Israel i forma un poble i estats, però l’aldea global tanca aquest procés, es destribalitza. Avui això és insuficient perquè supera les fronteres. Estem en una aldea global, no hi ha tribus d’origen, ni fronteres entre països. Estem tots barrejats.
Els mitjans de comunicació, considera ell, que han convertit el planeta en una aldea, de manera que tots els habitants començarien a comunicar-se entre ells directament i instantàniament. Com a paradigma d’aldea global, escull la televisió, un mitjà de comunicació de massa a nivell internacional.
En resum, tota la societat humana s’està transformant a causa de la velocitat de les comunicacions i es crearà una mena de tribu. El concepte de “aldea global” s’assembla al concepte del “efecto mariposa” que sostè que un fet en una determinada part del món pot tenir els seus efectes a escala global: “El aleteo de una mariposa en Hong Kong puede desatar una tormenta en Nueva York”.
Educació i mitjans de comunicació de masses
De la funció global HOMINITZACIÓ a les tres funcions socials:Ve a través de la Hominització i porta a la Saviesa.
Les funcions vitals són la nutrició (ingerir aliment i oxigen), reproducció (dos éssers engendren un de nou amb les mateixes característiques), relació (contacte amb l’exterior: notar el fred, el dolor, el calor…). Tot això en els unicel·lulars és tot: ÉS LA VIDA! En el món vegetal tambié hi ha nutrició, relació i reproducció. Aquestes tres funcions, clarament diferenciades, es podrien relacionar amb les noves funcions socials que la societat ha creat, és a dir, la cultura (nutrició: cada dia hem de llegir, pensar, raonar, parlar, conèixer…). A partir del segle V a.C la cultura es separa de la religió. Com a resultat de la cultura surt el Coneixement . La religió, però continua cuidant les altres fins al segle XVII, quan s’emancipa la funció social de l’educació ( és l’artifici de totes les repúbliques crisitianes) i el que queda és la Formació. Seguidament, al segle XX, apareix com a tercera funció social , la comunicació (relacionar-nos amb els altres) que també es va fer present en la religió que contribuix a donar una visió de com s’havia de viure abans de l’aparició de la ràdio, els diaris… es canvia totalment. La gent sense anar a l’escola és capaç d’aprendre a partir de les situacions donades. La comunicació, per tant, comença al segle XX, amb l’aparició de la ràdio, la televisió i les TIC. El pòsit de la comunicació és la Informació, NO CONEIXEMENT!
Per tant, la informació si té formació, aporta coneixement i l’enriqueix. Quan veiem la televisió, no és només una informació, sinó que a partir de la nostra formació, ampliem el nostre coneixement. Depèn del procés. En el fons, l’home hauria d’aspirar a arribar a la Saviesa (entendre el món en el que vivim , saber que la vida és limitada, comprendre el sentit de la vida). Un pastor pot ser savi, no cal que tingui molts estudis, ja que és capaç de comprendre la vida des de una forma madura i real. Howard Gardner va parlar de les intel·igències múltiples i una d’elles parlava de la esperitual, que es consideraria com a la Saviesa, tot i que ell considerava que la deixava oberta ja que “no era ningú per parlar-hi”. A vegades, creure’s que amb una funció social ja es pot passar la vida, és una manera de tenir el sentit de la vida, però no permet arribar a la Saviesa.
Funció social Pòsit Disciplina d’estudi
o Cultura Coneixement Mediologia (transmissions)
o Educació Formació Pedagogia
o Comuniació Informació Semiòtica (codis i significats)
La cultura, com es pot obsevar anteriorment, ofereix coneixement i la seva disciplica d’estudi és la Mediologia (analitza les funcions socials superiors (art,política, religió) i les seves relacions amb el medi i el seu entorn de transmissió)
L’educació ofereix formació i la seva disciplia d’estudi és la Pedagogia (estudi de l’ensenyament i l’educació que té com a objectiu planifica, executar i avaluar procesos d’ensenyança i aprenentatge)La comunicació, finalment, ofereix información i la seva disciplica d’estudi és la Semiótica (estudi de codis, significats i símbols)
Mediació educadora
Hi ha un procés mitificador, és a dir, tothom parla d’un tema, de la comunicació de masses, sense saber el perquè:
El subjecte té una percepció denotativa que entra per la via racional, la qual es mostra la realitat a l’individu. Més tard, el subjecte pateix una sensació connotativa que entra per la via emovita i la qual es mostra una visió més subjectiva a l’individu. Finalment, l’individu expressa esteriotipadament, és a dir, el subjecte ha modificat la seva idea principal i a aconseguit que forma part del seu interés.
En aquest esquema trobem la relació entre la percepció denotatvia, la sensació connotativa i l’expressió creativa. A partir de la sensació connotativa, com mostra l’esquema, existeixen dues vies: seguint la raó (fet que ens portarà a una posible crítica repecte l’expressió creativa, ja que la raó ens impedirà poder arribar a aquesta creativitat) i seguint l’experiència (que será compartida per la societat i ens permetrà deixar lliure la nostra imaginació i fer ús de la propia creativitat).
Seymor Papert
Va parlar del Construccionisme: explicació de base biosicològica. És una manera d’entendre com es construeix el coneixement. Fou cièntific, matemàtic, educador i va treballar quatre anys amb Piaget.Va introduir els ordinadors a les aules perquè els alumnes poguessin escriure i fer gràfics.Seymor Papert es considera el major expert del món sobre com la tecnologia pot oferir noves formes per aprendre. Va portar projectes educatius a tots els continents i va participar en el desenvolupament de les oportunitats més innovadores pels nens perquè participessin en el món digital. Va ser nomenat professor distingit per la Universitat de Maine i va ser el primer en donar un ordinador personal a cada alumne .
El programa LOGO va evolucionar al llarg del temps, creat en 1986 i amb el qual es donaven una sèrie d’instruccions a un ordinador que estava connectat a un cable a una construcció LEGO, la qual podia realitzar operacions sencilles (motor, llum, sensor). El programa va evolucionar fins a anomenar-se LEGO Mindstorms, nom que prové d’un dels llibres de Papert: “MindStorms”
Va col·laborar amb LEGO, programat, que consisteix en controlar els moviments que fan un externalitzadors.
Va publicar entre d’altres:"Mindstorms:children, computers and powerful ideas”
La finalitat d’aquest llibre és donar a l’estudiant les eines suficients perquè pugui parendre de forma activa i constructiva consceptes de física, matemàtiques, tecnologia, disseny, programació, algoritmia i tota una gama de coneixements científics i empírics.
“Family: bridging, the digital generations gap: Volum 1”
És una proposta intel·ligent , interessant per als infalts a l’hora de poder inventar, fer experiments que impulsa la creativitat humana. Impulsava l’activitat personal i en equip. Construir l’aprenentatge personal, no acumular dades.
Aconseguir que el nen tingui un interès persona. Si aixo es dóna i l’infant aporta el seu rendiment personal, és a dir, que faci el màxim de les seves possibilitats. S’ha d’emprar un nivell d’aprenentatge i a partir d’aquí, impulsar la creativitat d’aprenentatge.
INTERÈS RENDIMENT NIVELL CREATIVITAT
personal personal d'aprenentatge d'aprenentatge
Funcionalitat Eficiència Eficàcia Optimització
motivació exigència esforç entusiasme
En aquest esquema ens mostra les relacions entre l’interès, el rendiment, el nivell d’exigència i la creativitat d’aprenentatge de l’alumne. Ha d’haver-hi motivació, exigència per un mateix, un esforç i un entusiasme per aprendre.
“Estoy intersado principalmente en la educación. Mi trabajo se centra en una nueva teoría educativa y sus implicaciones para un plan de estudios modificado, las prácticas de enseñanza y la institución de la escuela” . “Los intereses están muy ligados a la imaginación y las emociones. Hay que utilizar ambos conceptos en todas las materias y tendremos gente más preparada e integrada”.Kieran critica l’educació que només s’aprèn si procedeix de lo concret a lo abstracte, fet que provoca un oblit de les eines fundamentals dels nens per a atribuir significats segons la seva experiència i a la nova informació que els nens reben.
Kieran Egan es va dedicar a la pedagogia imaginativa que s’encarregava d’enllaçar les emocions, la imaginació i la intel·ligència dels estudiants durant el procés d’aprenentatge. L’Educació Imaginativa ofereix una nova comprensió de com el coneixement es desenvolupa a la ment i com la nostra imaginació treballa i es transforma al llarg de les nostres vides.
Els objectius de la educació imaginativa són:
1. Interès en l’entusiasme dels alumnes amb el seu aprenentatge
2. Importància perquè els alumnes adquireixin informaicó i entenguin el significat de les coses
3. Interès perquè els alumnes obtinguin un millor nivell acadèmic
Va publicar entre d’altres:
“Imagination in teaching and learning: ages 8 to 15” (1989)
“The Educated Mind: How Cognitive Tools Shape Our Understanding” (1997)
Es va basar en tres velles idees: socialització (Homer), veritat (Platon), Naturalisme (Rousseau) i una idea nova, la recapitulació (Vigotski).Hi ha cinc tipus de comprensió que ens ajuda a entendre el món de diferents maneres:
mítica, romàntica, filosòfica, irònica i somàticaComprensió somàtica: la primera que correspondria al desenvolupament cognitiu motor, primer s’aprén a través del cos. Consisteix en donar sentit a les experiències a partir de la inforrmació i les emocions que produeixen els sentits. Basat en experimentar el món a través de la percepció física.
Comprensió mítica: Consisteix a utilitzar el llenguatge oral per discutir, representar i comprendre coses que no s’han experimentat personalment.
Comprensió romàntica: consisteix utilitzar el llenguatge escrit per assolir un grau d’independència i distanciar-se d’un món que cada cop és més complex.
Comprensió filosòfica: ús teòric del llenguatge a través del reconeixement de les normes i teories que donen sentit a la vida i experiències que semblaven desconnectats.
Comprensió irònica: ús reflexiu del llenguatge per comprendre els límits del pensament sistemàtic. La manera de donar sentit al món depèn de la nostra perspectiva històrica i cultural. El llenguatge i la teoria és limitat.
A partir dels signes, un ha de saber interpretar. Per llegir s’ha d’imaginar. Hem d’ensenyar a llegir a partir del tema i a partir que el nen es faci ell mateix la pel·lícula.
Kieran va crear la Pedagogia Imaginativa en la que es valora la importància de la imaginació i la fantasia com a instruments d’aprenentatge.
Edgar Faure i UNESCO: La ciutat educadora
Edgar Faure Va publicar “Apendre à être” (1973)
Va intentar revisar de manera molt mesurada el passat de l’educació a escala Terra. Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia. Televisió, telecomunicacions, ordinador, anàlisi de sistemes (1973)Humanisme científic i compromís social.
Cap a la ciutat educativa.
Va ser una recapitulació de la renovació pedagògica de l’Escola Activa i una prospectiva de l’Escola de la societat telecomunicada.
La idea de la ciutat educadora va ser formulada per Edgar Faure al 1972 en l’obra “Aprender a ser” i on s’exposava el terme de la relació entre societat i educació. Segons Edgar: “Todo individuo tiene debe tener la posibilidad de aprender durante toda su vida”.Donava molta importància a la necessitat de treure l’educació dels espais tancats per a traslladar-la als llocs re reunió, a les fàbriques, a les places, parcs, carrers… és a dir, als espais públics. L’objectiu principal de la ciutat educadora és construir una ciudadania organitzada, auntònoma, solidària, capaç de conviure en la diferència i de solucionar pacíficament els conflictes.
“La ciudad es un marco y un agente educador que practica la opinión pública y la libertad; ante la tendencia al gregarismo, expresa el pluralismo; ante la tendencia a distribuir desigualmente las posibilidades defiende la ciudadanía; ante la tendencia al individualismo, se esfuerza por practicar la individualidad solidaria… permite formar personas sensibles tanto a sus deberes com a sus derechos”
El concepte de “ciutat educadora” prové també de l’informe “Aprender a ser”, presentat en 1972 a la UNESCO per la Comisió Internacional per al Desenvolupament de la Educació. L’informe diu: Las colectividades locales, lo mismo que la comunidad nacional, son también instituciones eminentemente educativas. [...] Y en efecto, la ciudad, sobre todo cuando sabe mantenerse a escala humana, contiene, con sus centros de producción, sus estructuras sociales y administrativas y sus redes culturales, un inmenso potencial educativo, no sólo por la intensidad de los intercambios de conocimientos que allí se realizan, sino por la escuela de civismo y solidaridad que ella constituye".
Es defensa que l’educació s’ha de basar en la llibertat i en l’experiència. Es potencia el contacte educatiu amb la naturalesa. La UNESCO preté que l’educació sigui l’eix transversal de tota la funció pública per crear noves cultures i crear una escola nova paral·lela amb l’actualitat.
Societat de la informació i tecnologia digital a l’aula
Es dóna més atenció a la tecnologia que a la pedagogia.Noves tecnologies i vells mètodes d’ensenyar.
El docent que no té cultura tecnològica, que no és usuari de TIC no fa TAC.
En equipament tecnològic les escoles són les darreres.
L’aprenentatge de les TIC és instruccional. Massa cursos perduts; falten equips multiprofessionals a les escoles. Hi ha hagut massa interessos econòmics pel mig.
Segons l’esquema, el professor ha de planificar les seves activitats en funció de les aptituds i els interessor de l’infant, tenint en compte el seu ritme d’aprenentatge i la seva edat Tots aquests aspectes són mol importants per poder educar.
El mestre necessita un currículum i les seves classes seràn en funció de la seva visió de la societat i l’entorn , a partir d’uns mètodes. El comportament del professor està directament relacionat amb la influència que aquest causi als seus alumnes. L’alumne ha de fer ús de la seva pròpia cultura i lleure i l’escola ha de saber en quin entorn està traballant i en el món on viuen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario